Tag: Cases

Crònica i fotos de la visita de veïns de Madrid

21 juny, 2010

Baix el títol El Cabanyal, una visita a la solidaridad, alguns dels veïns (¡foren 44!) de Carabanchel i Aluche que ens visitàren el dissabte passat han publicat una interessant crònica a Lo que Somos.

Actualització

Hi ha més fotos a Madrid con el Cabanyal. Gràcies!

També han publicat una galeria de fotos: ací només mostrem unes poques:

[nggallery id=17]

Moltes gràcies per la visita, ens veiem a Portes Obertes!Bajo el título El Cabanyal, una visita a la solidaridad, algunos de los vecinos (¡fueron 44!) de Carabanchel y Aluche que nos visitaron el sábado pasado han publicado una interesante crónica en Lo que Somos.

Actualització

Hay más fotos en Madrid con el Cabanyal. Gracias!

También han publicado una galería de fotos: aquí sólo os mostramos unas pocas:

[nggallery id=17]

Muchas gracias por la visita y vuestra solidaridad, ¡nos vemos en Portes Obertes!

6 de juny: en bici de Paiporta al Cabanyal

6 juny, 2010

El barranc ens posem en marxa també sobre dos rodes

Diumenge, 6 de juny: de Paiporta al Cabanyal

Punt de concentració  de l’excursió: Plaça de Soliera a les 9’30h.

La segona excursió amb bicicleta programada per l’associació El barranc-Paiporta (encara que serà la primera que realitzarem) té també un valor exemplar i un munt d’atractius: paisatgístic, cultural, arquitectònic i reivindicatiu alhora.

Així, ens adonarem que fàcil és desplaçar-nos amb seguretat fins a València utilitzant la bicicleta tot recorrent un carril-bici fins a Sant Isidre. Després, seguirem comprovant, al llarg de tot el dia, com València, (per pressió popular o per visió política positiva –al·leluia!) sembla apostar últimament per la bicicleta. Recorrerem la ciutat per l’oest, pel riu, pel nord, al costat de la platja i, finalment, pel bulevard sud; sempre per vies segures per a ciclistes tranquils.El barranc ens posem en marxa també sobre dos rodes

Diumenge, 6 de juny: de Paiporta al Cabanyal

Punt de concentració de l’excursió: Plaça de Soliera a les 9’30h.

La segona excursió amb bicicleta programada per l’associació El barranc-Paiporta (encara que serà la primera que realitzarem) té també un valor exemplar i un munt d’atractius: paisatgístic, cultural, arquitectònic i reivindicatiu alhora.

Així, ens adonarem que fàcil és desplaçar-nos amb seguretat fins a València utilitzant la bicicleta tot recorrent un carril-bici fins a Sant Isidre. Després, seguirem comprovant, al llarg de tot el dia, com València, (per pressió popular o per visió política positiva –al·leluia!) sembla apostar últimament per la bicicleta. Recorrerem la ciutat per l’oest, pel riu, pel nord, al costat de la platja i, finalment, pel bulevard sud; sempre per vies segures per a ciclistes tranquils.

Llegir més

Article a revista d’arquitectura del Cabanyal (també en anglès)

28 abril, 2010

Arran de mar, perquè en són fills, a tocar de València, que els ha fet barri, s’estenen els carrers llarguíssims, les casetes baixes, les combinacions infinites de formes i colors que configuren un tros de ciutat amb veu pròpia al món: és el Cabanyal, l’espai per a la lliure expressió de la creativitat popular, el somriure arquitectònic fet Modernisme desinhibit i lluminós.

La ciutat de València va néixer i es va definir amb el seu riu, aquest Túria domesticat i exsangüe que les cròniques no tan antigues descriuen poderós. El mar, en tot cas, li quedava lluny. Els anys, el transport públic,
les ordenances i els ediicis que l’han anada expandint han mig diluït la distància que, ins ben entrat el segle XIX (i el XX també), separava l’urbs orgullosa del poble de pescadors que s’allargassava a tocar de les onades i que la ciutat en creixement va acabar d’engolir el 1897, després d’un referèndum.

Veure el documentArran de mar, perquè en són fills, a tocar de València, que els ha fet barri, s’estenen els carrers llarguíssims, les casetes baixes, les combinacions infinites de formes i colors que configuren un tros de ciutat amb veu pròpia al món: és el Cabanyal, l’espai per a la lliure expressió de la creativitat popular, el somriure arquitectònic fet Modernisme desinhibit i lluminós.

La ciutat de València va néixer i es va definir amb el seu riu, aquest Túria domesticat i exsangüe que les cròniques no tan antigues descriuen poderós. El mar, en tot cas, li quedava lluny. Els anys, el transport públic,
les ordenances i els ediicis que l’han anada expandint han mig diluït la distància que, ins ben entrat el segle XIX (i el XX també), separava l’urbs orgullosa del poble de pescadors que s’allargassava a tocar de les onades i que la ciutat en creixement va acabar d’engolir el 1897, després d’un referèndum.

Leer el artículoFrom the sea of which they are the offspring and a stone’s throw from the heart of Valencia, the city which has engulfed them, extend the long streets, low-slung houses and infinite combination of shapes and colours that together make up a slice of the city with its own proud voice: El Cabanyal. A place for the free expression of people’s creativity, an architectural smile summed up in an uninhibited and light-filled Modernisme.

Valencia grew around its river, the now tamed and bloodless Túria, which tales of yore described as powerful. In any event, the sea was far off. Over the years, building expansion, civic norms and a spreading public transport network have gradually erased the distance that separated the proud city from the sprawling waterfront fishing village until well into the 19th (and even 20th) century. Finally, it was swallowed by the growing city in 1897.

Read the whole article

La Llotja del Peix, història i noticies

23 desembre, 2009

Entre les travessíes de Pescadors i Columbretes, trobem un dels edificis més apreciats pels cabanyalers: la Llotja dels Pescadors (Llotja del Peix), inaugurada el 1909 segons projecte del mestre d’obres Joan Baptista Gosàlvez Navarro.

Estava concebuda per ser llotja i magatzem d’efectes relacionats amb la indústria de la pesca.En els seus 100×25 m. de planta, es desenvolupen dos cossos longitudinals de dues crugies que albergaven quaranta magatzems de dues plantes cada un, més dos locals més amplis situats en el centre que estaven destinats a oficines de la Marina Auxiliante, promotora de l’edifici. Entre els dos cossos edificats, s’estén un espai interior grandiós, destinat a les tasques comercials de la Llotja, comunicat amb l’exterior pels testers i cobert per una tejavana a dues aigües que sembla surar sobre els murs que donen suport lleugeres encavallades de parells de fusta i tirants metàl.lics (coincidents amb les mitgeres de cada magatzem) alternades amb altres encara més lleugeres proveïdes d’un tirant format per un rodó metàl.lic, que divideixen la llum de l’obertura per la meitat.

L’edifici, de murs de maó sobre un basament de pedra de Godella, es caracteritza per la seva racionalitat constructiva, la seva sobrietat i l’escàs protagonisme de l’ornamentació que es concentra en els testers que donen accés al magnífic espai central i en les façanes dels locals centrals destinats a oficines, sobretot la que recau a la plaça dels Homes de la Mar, realçada per una rematada déco de maó arrebossat que albergava un rellotge que encara es conserva desmuntat.

Després de funcionar uns anys per al fi previst, l’edifici va ser hospital per als ferits de la guerra del Marroc, i després de la Guerra Civil els magatzems es van reconvertir en habitatges, ús que es conserva en l’actualitat. Molt a prop de la Llotja, a l’altra banda del carrer Pescadors, es conserva la Casa dels Bous (Casa del Rellotge), on es guardaven els animals que ajudaven en la tradicional art de pesca.

Fotos
Planos

Noticies
Soto exige al PP que concrete si trasladará la Lonja de PescadoresEntre las travesías de Pescadores y Columbretes, encontramos uno de los edificios más apreciados por los cabanyaleros: la Lonja de los Pescadores (Llotja del Peix), inaugurada en 1909 según proyecto del maestro de obras Juan Bautista Gosálvez Navarro.

Estaba concebida para ser lonja y almacén de efectos relacionados con la industria de la pesca. En sus 100×25 m. de planta, se desarrollan dos cuerpos longitudinales de dos crujías que albergaban cuarenta almacenes de dos plantas cada uno, más sendos locales más amplios situados en el centro que estaban destinados a oficinas de la Marina Auxiliante, promotora del edificio. Entre los dos cuerpos edificados, se extiende un espacio interior grandioso, destinado a las tareas comerciales de la Lonja, comunicado con el exterior por los testeros y cubierto por una tejavana a dos aguas que parece flotar sobre los muros que apoyan ligeras cerchas de pares de madera y tirantes metálicos (coincidentes con las medianeras de cada almacén) alternadas con otras aún más ligeras provistas de un tirante formado por un redondo metálico, que dividen la luz del vano por la mitad.

El edificio, de muros de ladrillo sobre un basamento de piedra de Godella, se caracteriza por su racionalidad constructiva, su sobriedad y el escaso protagonismo de la ornamentación que se concentra en los testeros que dan acceso al magnífico espacio central y en las fachadas de los locales centrales destinados a oficinas, sobre todo la que recae a la plaza de los Hombres de la Mar, realzada por un remate dèco de ladrillo enfoscado que albergaba un reloj que aún se conserva desmontado.

Después de funcionar unos años para el fin previsto, el edificio fue hospital para los heridos de la guerra de Marruecos, y después de la Guerra Civil los almacenes se reconvirtieron en viviendas, uso que se conserva en la actualidad. Muy cerca de la Lonja, al otro lado de la calle Pescadores, se conserva la Casa dels Bous (Casa del Reloj), donde se guardaban los animales que ayudaban en la tradicional arte de pesca.

Fotos
Planos

Noticies
Soto exige al PP que concrete si trasladará la Lonja de Pescadores

Soto pide al PP que concrete si trasladará la lonja de pescadores

11 juny, 2008

Levante, 11-06-2008
H. G., Valencia

El concejal socialista Juan Soto denunció ayer la “hipocresía patrimonial” del gobierno municipal que ensalza con motivo del centenario los edificios del conjunto de la Exposición Regional de 1909 (la Lanera, la Tabacalera y el Palacio de la Exposición) reconvertidos para uso institucional y hotelero y, en cambio, condena al derribo la Lonja de los Pescadores del Cabanyal. Este edificio construido por Juan Bautista Gosálvez por encargo del Instituto de la Marina Auxiliante se inauguró el mismo año de la exposición. El plan especial del Cabanyal lo condena a desaparecer.

Soto le recordó ayer a la alcaldesa, Rita Barberá, la promesa que hizo hace una década de trasladar “piedra a piedra” la lonja, ubicada justo al final de la línea de la prolongación de Blasco Ibáñez. Barberá hizo este anuncio coincidiendo con la aprobación del Pepri del Cabanyal y ante la alarma social que generó el derribo de la lonja, protegida entonces con nivel 2. Soto emplazó ayer a la alcaldesa a decir “dónde están las parcelas donde se reubicará la lonja y cómo se hará el traslado de un edificio de ladrillo cuya viabilidad cuestionan los técnicos”. El edil de la oposición aseguró que es “un disparate” pretender trasladar el edificio ladrillo a ladrillo porque eso significa su destrucción.

La Asociación de Vecinos del Cabanyal respaldó ayer las declaraciones de Soto y agradeció en un comunicado la defensa de la antigua e imponente lonja de los pescadores, uno de los edificios singulares del Cabanyal.

El inmueble mantiene el uso residencial y conserva la nave central interior de cien metros de largo por 24 de ancho. Soto destacó el “enorme valor patrimonial, histórico, arqueológico, social e, incluso, etnológico del inmueble”, un “gran ejemplo de la arquitectura industrial en los Poblados Marítimos”. Para el PSPV, la mejor manera de defender y poner en valor el inmueble, ubicado en la calle Eugenia Viñes (del número 133 al 171) sería “renunciar a la prolongación de Blasco Ibáñez y a la destrucción del Cabanyal y proceder a su rehabilitación”.Levante, 11-06-2008
H. G., Valencia

El concejal socialista Juan Soto denunció ayer la “hipocresía patrimonial” del gobierno municipal que ensalza con motivo del centenario los edificios del conjunto de la Exposición Regional de 1909 (la Lanera, la Tabacalera y el Palacio de la Exposición) reconvertidos para uso institucional y hotelero y, en cambio, condena al derribo la Lonja de los Pescadores del Cabanyal. Este edificio construido por Juan Bautista Gosálvez por encargo del Instituto de la Marina Auxiliante se inauguró el mismo año de la exposición. El plan especial del Cabanyal lo condena a desaparecer.

Soto le recordó ayer a la alcaldesa, Rita Barberá, la promesa que hizo hace una década de trasladar “piedra a piedra” la lonja, ubicada justo al final de la línea de la prolongación de Blasco Ibáñez. Barberá hizo este anuncio coincidiendo con la aprobación del Pepri del Cabanyal y ante la alarma social que generó el derribo de la lonja, protegida entonces con nivel 2. Soto emplazó ayer a la alcaldesa a decir “dónde están las parcelas donde se reubicará la lonja y cómo se hará el traslado de un edificio de ladrillo cuya viabilidad cuestionan los técnicos”. El edil de la oposición aseguró que es “un disparate” pretender trasladar el edificio ladrillo a ladrillo porque eso significa su destrucción.

La Asociación de Vecinos del Cabanyal respaldó ayer las declaraciones de Soto y agradeció en un comunicado la defensa de la antigua e imponente lonja de los pescadores, uno de los edificios singulares del Cabanyal.

El inmueble mantiene el uso residencial y conserva la nave central interior de cien metros de largo por 24 de ancho. Soto destacó el “enorme valor patrimonial, histórico, arqueológico, social e, incluso, etnológico del inmueble”, un “gran ejemplo de la arquitectura industrial en los Poblados Marítimos”. Para el PSPV, la mejor manera de defender y poner en valor el inmueble, ubicado en la calle Eugenia Viñes (del número 133 al 171) sería “renunciar a la prolongación de Blasco Ibáñez y a la destrucción del Cabanyal y proceder a su rehabilitación”.

Si continuas utilizando este sitio aceptas el uso de cookies. más información

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para ofrecer la mejor experiencia de navegación. Si sigues utilizando esta web o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar