Cerca:

Mitjà:

Any:

Més Cabanyal

2014-10-01Publicat per:
Subscriuen tambè: José Albelda, Carles Dolç, Fernando Gaja, Adolf Herrero, Joan Olmos, Josep Maria Sancho, Maota Soldevilla, Trinidad Simó i Vicent Torres
En febrer de 2010, un nombrós i qualificat grup d´arquitectes va dirigir una dura protesta pel pronunciament ´oficial´ del seu col·legi professional que negava que el PEPRI del Cabanyal fora causa d´espoliació dels valors patrimonials de la zona.
Una negació sense base tècnica, excusada en sentències judicials, i del tot indigna, ja que el pla municipal no tenia (i no té) altra finalitat que donar cobertura urbanística a la prolongació de l´Avinguda de Blasco Ibáñez. Una operació de cirurgia urbana a través del cor d´eixe barri, trencant la seua estructura històrica protegida i fent malbé el seu teixit social.

Afortunadament, l´espoliació fou dictaminada l´any 2009 per l´Ordre del Ministeri de Cultura, gràcies, entre altres coses, a l´esmena professional en tota regla que va suposar el pronunciament del Consell Superior de Col·legis d´Arquitectes d´Espanya, contrari al pla municipal.
Ara, després de sentències confirmant l´Ordre i l´acció de l´Estat exigint que s´acate, quan tot indicava que anava a tindre lloc una rectificació profunda del PEPRI, que era el moment propici i inajornable d´integrar la participació ciutadana i de teixir consensos sobre la rehabilitació del barri, desterrant per sempre tota destrucció innecessària,... es presenta una altra farsa a la fi de mantindre la prolongació de l´avinguda.
La nova proposta presentada per l´ajuntament es vol colar, amb prou de cinisme, com una "adaptació" als requeriments de l´Ordre ministerial esmentada, tot i que aquest nou projecte es dibuixe com una caricatura del seu original: ni és avinguda, ni és passeig, ni tampoc aplega a la mar. Sols aspira a ser un símbol buit, però arrabassador i inesborrable, del triomf d´una actitud política pràcticament unipersonal, imposada a la forta i raonada contestació sociocultural que l´ha contrariada.

La discrecionalitat urbanística, les opcions legítimes d´aplicar-la per part dels governs sorgits de les urnes, tenen una frontera insalvable en la protecció dels valors patrimonials presents en el territori i dels quals és titular el conjunt social als que ells han de servir. Més encara quan aquests valors han estat acreditats i reconeguts: del conjunt de zona pel propi Pla General del 88 encara vigent, i d´una part significativa del barri per la declaració de Bé d´Interès Cultural.

Aplegats a aquest punt, ens permetrem reproduir una part de l´escrit dels arquitectes sobre el PEPRI inicial que, amb mínimes adaptacions, podem aplicar a l´actual situació:
..."considerem aquest projecte un atemptat contra un patrimoni singular de la ciutat, que produeix espoli manifest i que no existeix recolzament raonable que ho justifique...
Ens sembla un pla socialment inacceptable, a més de ser econòmicament inviable, urbanísticament desaconsellable i patrimonialment recusable. En cap cas és real la vinculació de la prolongació del passeig amb la rehabilitació del barri; aquesta és una teoria improvisada, que no respon a la realitat i que no està contrastada...

Com a professionals de la matèria no podem admetre aquest fals apriorisme que pretén vincular el futur del barri del Cabanyal amb la prolongació d'una avinguda de trànsit que li és aliena i que no reconeix ni respecta els seus valors.
Per això manifestem el nostre desacord... amb el pla ´adaptat´, i reivindiquem la necessitat de reconduir el procés renunciant a aquesta prolongació i abordant la rehabilitació integral del barri del Cabanyal com a patrimoni dels seus habitants i de la cultura de la ciutat."
Voldriem, com es feia en 2010, instar al Col·legi d´Arquitectes valencià –i a la resta d´entitats professionals relacionades amb l´urbanisme– que actue "com a mediador, no només a favor dels que s'estan veient directament afectats sinó, en general, en benefici de València, que és alguna cosa més que una abstracció urbana. Parlem d'un espai de concòrdia i acord ciutadà mereixedor d'una governança participativa".
L´Ajuntament de València hauria de retirar la seua proposta i, amb la major urgència, alliberar de la paràlisi al barri, obrint un autèntic procés de participació amb els agents socials, culturals, professionals, econòmics i polítics, a la fi d´aconseguir sense presses un consens planificador.
Un procés integrador i harmònic amb el conjunt de la ciutat, que abaste tot el front litoral, rehabilitant i dotant als antics barris mariners amb el nivell d´equipaments que el seu veïnat mereix

<- Volver a Prensa