Cerca:

Mitjà:

Any:

Un sentència avala que la defensa del patrimoni és competència de l’Estat

El Constitucional dóna més raons a la protecció del Cabanyal, per Sergi Tarín

2014-08-01Publicat per:
Les lleis autonòmiques de patrimoni no podran rebaixar el nivell de protecció dels centres històrics per davall del que marca la norma estatal. Si ho fan, incorreran en inconstitucionalitat. Este és el contingut doctrinal de la sentència del Tribunal Constitucional que, amb data del 17 de juliol, donaren a conèixer ahir el portaveu municipal d’Esquerra Unida, Amadeu Sanchis, i l’advocat José Luís Ramos.

La resolució té un gran abast perquè amb la Llei de Patrimoni Històric Espanyol en la mà, el Pla del Cabanyal de l’alcaldessa Rita Barberà seria inviable. En eixe sentit, l’article 21.3 de la norma és clar: “La conservació del Conjunts Històrics declarats Bé d’Interès Cultural (el Cabanyal ho és des de 1993) comporta el manteniment de l’estructura urbana i arquitectònica, així com de les característiques generals de l’ambient. Es consideraran excepcionals les substitucions d’immobles, encara que siguen parcials, i només podran realitzar-se en la mesura que contribuïsquen a la conservació general del caràcter del Conjunt. En tot cas, es mantindran les alineacions urbanes existents”. Una idea del tot incompatible amb l’obertura d’un boquet en forma d’avinguda per mig de la trama que suposaria l’enderroc de 637 edificis (182 protegits).

Esta sentència del Constitucional arriba després del recurs que, al 2013, interposaren 57 senadors del grups socialista i mixt en contra de la modificació de la Llei de Patrimoni Històric de la Comunitat de Madrid. El resultat és la nul·litat de 8 dels 10 articles rectificats. Tot i que el veredicte es referix a Madrid, s’hi crea jurisprudència. “Si atacar el patrimoni no és vàlid a Madrid, tampoc ho serà a València”, apunta José Luís Ramos i subratlla que les qüestions patrimonials “no es resolen per jerarquia, sinó per competència i que això serà vinculant per a tots els tribunals”.

Porta oberta a l’especulació

La nova doctrina devalua els canvis fets el 6 d’octubre de 2004 en la Llei de Patrimoni Cultural Valencià. El nou text fou aprovat per la majoria absoluta del Partit Popular a les Corts enmig de grans protestes. En la tribuna de convidats, 11 activistes de Salvem El Cabanyal foren expulsats després d’exhibir, cadascú una lletra, la paraula “Espoliadors”. Llavors es vivien quotes delirants de febre immobiliària i els nuclis històrics hi esdevenien un obstacle a l’avanç de la rajola. A més, en el cas concret del Cabanyal, dos anys abans el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) havia suspès cautelarment els enderrocs i calia, des del Govern, facilitar arguments urbanístics per a la sentència.

La principal modificació, l’article 39.1, esdevenia una porta oberta a l’especulació: “Amb caràcter excepcional, el Consell de la Generalitat podrà autoritzar, escoltats almenys dos dels organismes als quals es refereix l’article 7 d’esta Llei (Consell Valencià de Cultura, Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, universitats valencianes i totes les que siguen creades o reconegudes pel Govern valencià) que els plans especials de protecció dels conjunts històrics prevegen modificacions de l’estructura urbana o arquitectònica en el cas que es produïsca una millora en l’entorn territorial o urbà, o s’eviten els usos degradants per al mateix conjunt o es tracte d’actuacions d’interès general per al municipi o de projectes singulars rellevants”. Una de les claus, si fallaven les pressions polítiques sobre les entitats clàssiques, eren aquelles “creades o reconegudes pel Govern valencià”. Així, s’hi inclogueren les fundacions Jaume II el Just i la Llum de les Imatges i es creà Renaixença. Totes elles presidides pel aleshores President de la Generalitat, Francesc Camps.

I sense cap mil·límetre fora del control del Govern, una setmana després, el 14 d’octubre de 2004, el TSJ valencià donà llum verda a la prolongació de Blasco Ibáñez. ¿La raó? “El Pla Especial evita el usos degradants”. Pocs casos hi ha en l’autogovern valencià d’un exercici de cuina a la carta tan evident.

¿Quins efectes immediats podria tindre la nova sentència del Constitucional per al nou Pla Especial de Barberà? Amadeu Sanchis concretà ahir que el seu grup a les Corts sol·licitarà una nova modificació de la Llei de patrimoni valencià per adaptar-la a esta nova resolució. D’altra banda, Ramos, suggerí esperar que s’aprove definitivament el projecte amb el vist-i-plau de les conselleries d’Infraestructures i Cultura. Llavors es podrà presentar un recurs contenciós administratiu al TSJ valencià tot demanant que aplique la doctrina del Constitucional i declare il·legals les demolicions.

<- Volver a Prensa