Cerca:

Mitjà:

Any:

Les entitats favorables a la rehabilitació lamenten que l’alcaldessa aposte per transgredir les lleis en benefici de les excavadores

Destruir El Cabanyal: 'Irrenunciable' per a Barberá, per Sergi Tarín

2014-04-20Publicat per:
10:00 hores. La reunió està fixada d’ací a 30 minuts. Fa uns dies, Maribel Domènech, portaveu de Salvem El Cabanyal, rebé la contestació afirmativa de la secretària d’Alfons Grau, tinent d’alcalde i regidor de Grans Projectes: el polític rebria els veïns contraris a la prolongació. A la cita acudixen Faustino Villora, Fernando Flores i la mateixa Domènech per part de Salvem. I de l’Associació de Veïns, Pepa Dasí i Vicent Gallart. Este últim, de camí, rep la telefonada de la secretària: “El regidor farà tard i no arribarà fins a les 12.00”. Flores, professor de Dret Constitucional, marxa a la facultat perquè té classe. La resta fa temps i cafè mentre esmorzen optimisme i desconfiança. La reunió arriba dies després de la multitudinària manifestació (unes 15.000 persones) del 6 d’abril al Cabanyal per reivindicar un nou pla amb participació ciutadana. A més, el 14 d’abril es complixen quatre anys justos de la paralització cautelar dels enderrocs per part del Tribunal Constitucional. Durant tot este període, els veïns han reclamat a l’ajuntament diàleg, consens i negociació. I sempre han trobat les portes tancades. ¿S’obriran en esta ocasió?

11.45. Els veïns arriben a les dependències nobles del primer pis. La secretària els informa que el tinent d’alcalde encara no hi és. Grau està a prop, en la sala de premsa del consistori. Eixe cap de setmana, els testimonis interrogats pel jutge José Castro en relació al cas Nóos apunten al polític com l’intermediari d’Urdangarin en el saqueig de 3,5 milions en l’organització 2004, 2005 i 2006 de la València Summit. Les preguntes dels periodistes ferixen Grau com a un Sant Sebastià. “No tem res i no tinc res a ocultar”, s’exculpa.

12.30. Grau fa tard per segona vegada. Baixa les escales, penetra la zona noble i topeta amb la comitiva veïnal. La salutació és agra. El dirigent porta un vestit gris de quadres amb corbata. Té el rostre suat i la mirada fatigada. Passa al despatx i fa seure els veïns en una taula tota transparent: el tauler, les potes... Al damunt, els papers fan l’efecte de surar sense que ningú no els toque. A les vores del polític seuen César Mifsut, gerent del Pla Cabanyal-Canyamelar, l’oficina immobiliària que compra les cases quatre voltes per baix del preu de mercat, i un altre subjecte amb més vocació de mim que d’assessor. Cap dels dos dirà res durant la cita.

- Què voleu?- Grau, descortès.

- Hem de superar les diferències del passat per parlar del Cabanyal del futur, ja que no podem continuar amb el barri tan degradat.- Domènech, conciliadora.

- La culpa és de vostès, que només saben que presentar recursos judicials en contra del que han dit les urnes fins en quatre ocasions.- recrimina Grau.

- No és cert. El 1998 incloguérem 3258 al·legacions que vau desestimar. I hem estat favorables que s’edifiquen com abans millors les dotacions projectades fora de la prolongació.- exposa Villora.

- Si vostè ho diu...-

- Per què no s’aproven totes les llicències d’obra que esdemanen?- qüestiona Gallart.

- Ja sabeu el que hi ha- sentencia Grau.

La cita esdevé meteòrica. Només 20 minuts i una última conclusió aportada pel polític: l’ajuntament està ultimant amb el Ministeri de Cultura la modificació del pla per compatibilitzar-lo amb l’ordre de 2010 i evitar així la prohibició per espoli. “No puc dir-los res més”, talla Grau, ajocat en la cadira. I la reunió finalitza asprament tot fent més profund l’abisme entre dirigents i una part del veïnat.

20.00. Rita Barberá aplega al Cabanyal. El cotxe oficial s’atura en l’encreuament de Serradora i Marqués de Guadalest, límit fronterer del setge al barri mariner. L’alcaldessa camina entre solars tancats i pintats amb els bel·ligerants grocs, blancs i cafès de l’ofensiva. A un grapat de metres, Sant Pere és una ferida urbana, un paisatge de solars i cases tapiades. A l’uníson, cinc processons de Setmana Santa sonen a desfilada victoriosa en les oïdes de Barberá. Són les germandats del Crist dels Afligits, de Jesús amb la Creu, de la Flagel·lació, de la Mort i Resurrecció i de Maria Santíssima de les Angúnies. L’alcaldessa, unflada de misticisme i devoció, proclama que la prolongació “és irrenunciable” i que el seu pla no s’adaptarà a l’ordre com diu Grau, sinó l’ordre al projecte i, sinó, “es modifica com feren els socialistes amb el Pla Hidrològic Nacional o les lleis d’educació”.

Acció-reacció. Des de les entitats veïnals oposades al pla interpreten la seqüència dels fets i de declaracions com la resposta a la manifestació del 6 d’abril. La marxa no fou tan multitudinària com la del 30 de gener de 2010, però sí “més important per la repercussió social al barri i al mitjans de comunicació”, segons Villora. De fet, molta gent que fa anys era favorable als enderrocs, hi va participar. “La situació s’està normalitzant. La prolongació era l’única cosa que es veia com a possible i ara es comença a apostar activament per altre tipus d’iniciatives”, analitza Gallart.

A més, si hi ha un termòmetre que delimita l’estat d’ànim del Cabanyal és el mercat. L’anar i vindre populós pels seus corredors és una enquesta activa que no defallix. “Ha hagut un canvi de mentalitat. Un 75% dels venedors i clients estan contra de la prolongació front a un 25% a favor. Fa un parell d’anys, la proporció era inversa”, expliquen a La Veu fonts de la directiva del mercat. Són les mateixes fons que censuren l’intent de l’ajuntament, de mà de la regidora María Jesús Puchalt, de retirar dels vidres els cartells de la manifestació. “Ens hi vam oposar i ens jugàrem la cara”, revetlen.

“Estan nerviosos i maniobren per impuls”, destaca Fernando Flores, per a qui “l’alcaldessa sap que se li acaba el temps i actua a la desesperada”. Segons el professor de Dret Constitucional, l’ordre ministerial no és comparable al Pla Hidrològic Nacional o a les lleis estatals sobre educació a les quals aludix Barberà. Les dos últimes “no necessiten d’un procediment específic, sinó que es tracta d’una acció política. L’ordre és la resposta a l’execució d’una sentència del Suprem i si la lleves sense redactar una altra, estàs prevaricant”. Una situació que poc importa a l’alcaldessa, qui en alguna ocasió ha afirmat estar disposada a anar a presó pel Cabanyal.

¿Quin marge té la primera edil de consumar la desobediència? Des de Salvem estan a l’aguait. A Barberà poc li han importat les sentències en contra a l’hora d’atiar les excavadores. Dit d’altra manera. ¿Quants vots suposen un grapat més de solars o l’assolament d’un grup de cases al carrer San Pere? Al barri, després de l’estiu i amb les eleccions a tocar de mà, s’espera “una nova i acarnissada lluita”, segons Domènech. Una escomesa final, possiblement a costa de qualsevol legalitat i amb tota la maquinària administrativa i propagandística a la seua disposició. Un moviment que obligue Salvem a fer allò que tant molesta a Grau: acudir als tribunals. “Ja se sap”, assenyala Flores tot fent la síntesi de 16 anys, “és l’eterna batalla de guanyar a no perdre”.


<- Volver a Prensa