Així doncs el projecte de prolongació de l’Avinguda Blasco Ibáñez passaba per damunt de la cultura i de les lleis, així com de la voluntat i forma de vida d’un poble. En compte de recuperar i conservar una zona amb futur com a centre d’atracció cultural i turística (quan viatgem ens agrada visitar les zones antigues i peculiars d’una ciutat), i com a llegat d’identitat per a les generacions futures, creem una ciutat cada vegada menys habitable en nom d’un desenvolupament bàrbar típic dels anys seixanta.
La Plataforma continua tenint ben identificat el seu objectiu, un pla de rehabilitació integral amb participació ciutadana. L’objectiu és que faça tot el que va prometre, que es complisca la llei, que defense als veïns, a totes i tots sense exclussions. Així com l’obligació de l’equip de govern municipal és governar, la dels moviments socials és “recordar-li” on estan les manques en la seua acció.
Salvem el Cabanyal – Canyamelar té 20 anys de vida activa perquè ha sigut coherent amb açò.
Els temes urbanístics i de rehabilitació són administrativament costosos, i tarden temps. La Plataforma reconeix i lloa públicament l’activitat de l’alcaldia en aquest punt, per lents que siguen els seus resultats. Però també pensa que el problema social i de convivència no s’ha afrontat amb l’energia i idees suficients per a canviar la seua lògica.
Des de Salvem El Cabanyal- Canyamelar -Cap de França continuem treballant per aconseguir el millor lloc per a viure sense exclusió social de cap tipus, sense gentrificació, sense turistificació, sense desigualtats, amb el millor urbanisme possible i una convivència veïnal sense problemes. Participem.
La conservació i rehabilitació del Cabanyal-Canyamelar suposaria per a la ciutat de València la possibilitat de disfrutar i posseir, un Centre Històric únic a Europa, que podria convertir-se en reclam turístic de gran interés, a més d’un barri residencial per a les generacions futures, amb un entramat urbà respectuós amb el seu entorn, la tradició i l’Art.
Per una rehabilitació integral, per una arquitectura sostenible, per la conservació del nostre patrimoni.
Aquí podeu llegir alguns articles sobre l’urbanisme que creiem necessari al barri o la qualitat dels seus revestiments ceràmics, que justifiquen de sobres la necessitat d’una rehabilitació integradora i respetuosa amb la tradició i el art.
“Este Cabanyal-Canyamelar tan fotografiado, tan publicado, que posiblemente es único no solo por la cantidad y calidad de sus revestimientos cerámicos, sino también por la personalidad de cada una de sus fachadas que representa la libertad creadora de sus propietarios y constructores, un barrio que siempre muestro orgulloso a mis colegas ceramistas de todo el mundo cuando me visitan, y a los que es difícil explicar porque se encuentra tan deteriorado.
Hay ocasiones en que las instituciones gastan enormes cantidades de dinero para construir un nuevo museo y colocar en él, algunas piezas de cerámica recogidas pacientemente con el consabido sobreprecio a causa de la especulación de sus poseedores, ya sean estos particulares, anticuarios e incluso otros museos. Pero aquí en el Cabanyal-Canyamelar tenemos tal cantidad, que muy bien podemos permitirnos el dejarla perder. Este barrio restaurado, sería para el nuevo turismo cultural que en estos momentos muestra una importancia creciente una atracción de primer orden, una zona de visita obligada en las guías turísticas, un área completamente diferenciada no solo del resto de la ciudad sino de todas las demás ciudades.” Por Enric Mestre.
- Informe d’Enric Mestre. Membre del Consell de la Acadèmia Internacional de la Ceràmica.
- INFORME SOBRE LA PRESENCIA CERÁMICA EN LA ARQUITECTURA DEL CABANYAL, por José Luis Porcar Director Técnico. Instituto de Promoción Cerámica Diputación Provincial de Castellón
- INFORME SOBRE LA CERÁMICA DE APLICACIÓN ARQUITECTÓNICA PRESENTE EN EL BARRIO MARÍTIMO DEL CABANYAL (VALENCIA), por Carmen Sevilla Madrid. Licenciada en Historia del Arte. Perito en Cerámica Artística.