Al Ple de l’Ajuntament de València del dia 24 de Juliol de 1998, el Partit Popular, que gaudeix de majoria i en contra de les altres forces polítiques (Partit Socialista, Esquerra Unida i Unió Valenciana), va aprovar l’avantprojecte de Prolongació de la Avinguda Blasco Ibáñez fins al mar. El projecte de prolongar l’avinguda suposa la destrucció de 1651 habitatges, destruint la trama urbana d’aquest conjunt declarat Bé d’Interès Cultural (BIC), al seccionar la població en dues meitats totalment aïllades.
L’eterna confrontació: entre la conservació del patrimoni o el “desenvolupament especulatiu” d’una ciutat. Des del segle passat els habitants del Cabanyal hem viscut amb l’amenaça de la prolongació de l’Avinguda Blasco Ibáñez, fins que va arribar la construcció de l’estació de RENFE a la confluència amb l’Avinguda de Serreria. Es creia que aquí es finalitzava la història d’una Avinguda-Passeig, que tenia el seu inici-final als jardins de Vivers i el seu final-inici a l’estació de RENFE i al barri del Cabanyal. Era la tan desitjada connexió de València amb els Poblats Marítims.
El 22 d’abril de 1998 diverses entitats creen la Plataforma SALVEM El Cabanyal.
La Plataforma Salvem El Cabanyal es constitueix des del principi com un espai obert on pot participar tot aquell que compartesca la defensa de la integritat del Cabanyal. A la plataforma coincideixen, doncs, homes i donesde diverses condicions socials i ideològiques. També amb diferents interessos. Hi ha, no cal dir-ho, els que viuen a la zona prevista per a la prolongació, persones que poden ser expulsades de casa amb compensacions, si més no, dubtoses. Hi ha veïns del Cabanyal, del Canyamelar, del Cap de França, que, tot i no viure en immobles amenaçats d’enderrocament, es consideren agredits pel trencament de l’estructura física i social del seu poble. Finalment, hi ha perjudicats directament o no, gent contrària a un model de ciutat que consideren impersonal. Falsament modern.
El primer quefer de la Plataforma fou cohesionar el grup i, a la vegada, fer arribar als membres de l’assemblea el sentiment de la importància de la participació de tots. Ambdues coses s’aconsegueixen amb reunions freqüents i amb assemblees setmanals.
Una de les primeres decisions és que la Plataforma convoque una assemblea tots els dimecres. Des de la seua constitució en 1988 fins al moment en què s’escriuen aquestes ratlles la Plataforma s’ha reunit cada dimecres de l’any llevat els períodes de vacances.
Aquesta actitud permet que els membres de la Plataforma es vagen coneixent, que cadascú vaja ocupant dins el grup el lloc que li correspon i vol, i que es creen llaços de complicitat i d’amistat entre les persones partícips d’una preocupació comuna.
22 d’abril de 1988. Aquesta és la data en què comencen les accions de la Plataforma SALVEM El Cabanyal. La primera d’eixes accions és la celebració de tres sopars populars en una de les places del barri durant els mesos de Juny i Juliol.
Durant tots estos anys varem aconseguir que la lluita social, l’art, la tècnica aportada per innumerables advocats, arquitectes, sociòlegs, historiadors, economistes, escriptors, polítics, sindicalistes, organitzacions veïnals, col·lectius ciutadans, etc., se sumaren a la defensa de les persones i del patrimoni.
Des d’un primer moment Salvem El Cabanyal va decididament en contra d’un disseny urbà planificat des d’un despatx per urbanistes que tracen ratlles sobre un plànol de la ciutat, sin tenir en compte els ciutadans que hi habiten i llurs necessitats.
DESTRUCCIÓ DEL PATRIMONI. ENDERROC DE 1651 HABITATGES. DESTRUCCIÓ SOCIAL. DESTRUCTRUCCIÓ DE LA TRAMA URBANA
La lluita de la Plataforma Salvem El Cabanyal – Canyamelar – Cap de França contra la destrucció del nostre poble dura de 1998 fins el 27 de juliol de 2015 la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de València aprova, en sessió ordinària, la moció impulsada pel nou Govern local (Compromís, PSPV i València en Comú) per a desistir del procediment d’adaptació del Pla Especial de Protecció i Reforma Interior (Pepri) del Cabanyal- Canyamelar a l’ordre del Ministeri de Cultura que ho va paralitzar en 2009 per considerar que suposava espoli i per a instar a la Generalitat al fet que derogue aquest pla urbanístic, impulsat i aprovat pel PP en anteriors mandats. El Pla Especial de la Prolongació i Destrucció esta finiquitat. Ara estem en época de recuperació social i patrimonial.
CRONOLOGIA DEL FESTS
Per a tindre una visió completa dels fets que tingueren lloc al Cabanyal, des de l’any 1998 fins al 2013, us recomanem la lectura del llibre publicat l’any 2014, El Cabanyal, per exemple (1998-2013) Crònica de quinze anys de resistència. Autor LLuís Cerveró. Editorial 3 i 4.
Resenya de l’editor. El Cabanyal, per exemple descriu amb minuciositat els esdeveniments ocorreguts a València arran del projecte municipal de prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez fins a la mar. Basant-se fonamentalment en les notícies aparegudes en la premsa escrita valenciana, espanyola i, de vegades, internacional, l’autor recorre els quinze anys passats entre el 1998, en què lAjuntament de València decideix d’executar el projecte, i el 2013, en què, amb la retirada per part del govern del Partit Popular d’un recurs d’inconstitucionalitat, es tanquen pràcticament totes les vies judicials. Malgrat la militància de l’autor contra el projecte municipal, l’exhaustivitat en l’arreplegada i selecció de les dades, el rigor de les descripcions i l’acurada ordenació del llibre el converteixen en un referent per a tothom qui vulga aproximar-se al coneixement del conflicte que, des de fa tants anys, enfronta una bona part del veins del Cabanyal amb el seu ajuntament.
RESUM
Primera part, 1998-2013
1998
Naixement de la Plataforma Salvem El Cabanyal-Canyamelar – Cap de França. És l’any en el qual el consistori pren la decisió de portar endavant el projecte de la prolongació de l’avinguda Blasco Ibáñez. A la tardor 1a Edició de Portes Obertes. Assemblees obertes tots els dimecres de l’any. I assemblees generals cada quatre mesos.
Té lloc la primera assemblea general de barri en els jardins del doctor LLuch al superarse amb escreix l’aforament del saló d’actes de l’Ateneu Marítim. Dues-centes persones protesten en una taula redona celebrada en la seu de la Confraria dels Granaders d’El Cabanyal i en la que participen l’arquitecte redactor del pla Vicente Corell, el regidor de disciplina urbanística Miguel Domínguez i José Vicente Boira (veí del Canyamelar), tots parlen de les bondats i necessitat del projecte que es presenta i de la prolongació de l’avinguda com a eix de modernitat i progrés. Això sí, José Vicente Boira demana que l’ajuntament siga generós amb el veïnat expropiat.
1999.
Consolidació del grup actiu de la Plataforma i recollida de documentació i elaboració de dossiers que expliquen les raons històriques, sociològiques, patrimonials i jurídiques de la posició contrària a la destrucció.
Davant la negació de la participació ciutadana en la presa de decisions que afecten la vida de tants milers de ciutadans/es s’opta per la mobilització, s’organitzen protestes als carrers i a la porta de l’ajuntament. 5 de març manifestació al centre de la ciutat, unes 6.000 persones recolzen la convocatòria. Continuen les assemblees. 2a Edició de Portes Obertes.
2000.
Esgotades totes les possibilitats d’aproximació i diàleg amb el govern municipal, la Plataforma convoca una vaga de fam al centre de la ciutat. Es fa públic un manifest en el qual s’expliquen els motius que han portat a prendre la determinació: 110.000 al·legacions presentades i no ateses. Cap via de diàleg és possible. La vaga de fam finalitza amb una manifestació al Cabanyal en la que participen unes 6.000 persones baix el lema “No a la destrucció. Sí a la rehabilitació”. Continuen les assemblees.
2001.
Continuen les mobilitzacions per reclamar el dret a tenir accés a la informació de l’expedient administratiu. Assistència a una reunió informativa convocada pel regidor d’urbanisme junt amb l’associació de veïns/nes del Cabanyal – Canyamelar i la Federació de A.VV. de València, que resulta ser un simulacre de participació que acaba amb la següent afirmació per part del regidor d’urbanisme: “hi ha decisions polítiques i aquestes no cal explicar-les”. Obrim la via judicial amb la presentació de dos recursos contenciós administratius. Un en el TSJ Valencià demanant la il·legalitat del PEPRI i l’altre en el TSJ Madrileny contra la decisió del Ministeri de Cultura Espanyol per la inhibició de la seua responsabilitat en la protecció dels béns culturals, contra l’espoli. Continuen les assemblees. 3a Edició de Portes Obertes.
2002.
La Plataforma continua fent assemblees setmanals i, quan hi ha novetats importants, assemblees generals amb gran assistència de veïnat. 4a Edició de Portes Obertes.
2003.
Els lligams de col·laboració amb altres organitzacions ciutadanes, La Punta, Per l’Horta, Botànic, Russafa, Abusos Urbanístics No, etc., es consoliden. Tots aquests grups coincidim en reclamar la participació ciutadana en la presa de decisions de les administracions públiques. La Plataforma Salvem El Cabanyal juga un paper fonamental en la convocatòria d’una manifestació conjunta al centre de la ciutat de tots els col·lectius l’1 de març. Conjuntament amb tots els organitzadors es redacta una Carta Ciutadana per una Democràcia Participativa. Continuen les assemblees. 5a Edició de Portes Obertes.
2004.
La Plataforma continua adaptant el seu treball al ritme que marquen els temps judicials i els actes administratius polítics del consistori. Es realitza un gran treball explicant tots els paranys que els presenta l’administració per a convèncer-los que entreguen les seues propietats. Denunciem en totes les instàncies la degradació que impulsada per la pròpia administració està afectant el cor del Conjunt Històric Protegit. Continuen les assemblees setmanals i, quan hi ha novetats importants, assemblees generals amb gran assistència de veïnat. 6a Edició de Portes Obertes.
2005.
Mentre la prolongació es manté pendent de les decisions judicials, la Plataforma inicia una campanya, recolzada pel moviment ciutadà i per tots els grups de l’oposició, demanant que s’activen totes les actuacions del PEPRI que no impliquen destrucció: rehabilitació d’habitatges fora de l’àmbit de la prolongació, jardins, col·legis i altres equipaments anunciats en el projecte. Al maig una concentració d’activistes de la Plataforma impedeix l’enderrocament de cases dins del perímetre BIC del Cabanyal. A l’agost una sentència judicial confirma la il·legalitat dels enderrocs i obliga a l’ajuntament a reparar les cobertes i les destrosses ocasionades en l’estructura dels edificis. Els enderrocs al BIC del Cabanyal – Canyamelar queden definitivament paralitzats judicialment. Continuen les assemblees setmanals i, quan hi ha novetats importants, assemblees generals. 7a Edició de Portes Obertes.
2006-2007-2008.
La degradació física del barri, però sobretot la degradació social continua creixent. La Plataforma continua treballant en tots els fronts oberts: social, administratiu, judicial. Els esforços es centren en mantenir la resistència unida i forta, enfront de les sentències del tribunal Suprem favorables a les tesis del govern municipal. Es crea el Grup d’Ajuda Mútua per les expropiacions al carrer Sant Pere. Continuen les assemblees setmanals i, quan hi ha novetats importants, assemblees generals. 8a, 9a, 10a Edició de Portes Obertes.
2009.
Ací comença l’última gran batalla per la defensa del Conjunt Històric Protegit: el Tribunal Suprem obliga al Ministeri de Cultura a dictaminar si el projecte municipal és causa d’espoliació. La notícia rearma la resistència veïnal. Des de la Plataforma es promou la campanya “Fes soroll amb cultura”. Es demana a diferents personalitats del món cultural l’enviament de cartes en què s’inste al ministeri a fer un “informe tècnic, sense interferències polítiques”. S’organitza la resistència contra el projecte d’expropiació del carrer Sant Pere. Continuen les assemblees setmanals i, quan hi ha novetats importants, assemblees generals. 11a Edició de Portes Obertes.
2010.
El Cabanyal esdevé un exponent de la praxi urbanística valenciana i la Plataforma un símbol de la resistència ciutadana a la destrucció del patrimoni. Una assemblea general de la Plataforma decideix convocar una manifestació als carrers del Cabanyal i Canyamelar una manifestació. La convoquen La Plataforma, L’Associació de Veïns del Cabanyal – Canyamelar i de Pavimar amb el lema “El Cabanyal és nostre i el volem sencer i viu”. Noranta-dos entitats polítiques, sindicals, cíviques i culturals s’adhereixen a l’acte. Mai una convocatòria veïnal del Cabanyal no havia reunit tant de personal: 30.000 manifestants. A l’abril la Plataforma convoca resistir als enderrocs de nous edificis per considerar-los il·legals. Després de l’enderroc de tres cases, fóra de l’entorn BIC però dins del Conjunt Històric Protegit, s’aconsegueix la paralització definitiva d’enderrocs. Ja mai no van haver-hi més enderrocs. Continuen les assemblees setmanals i, quan hi ha novetats importants, assemblees generals. 12a Edició de Portes Obertes.
Segona part, 2010-2015
2011 -2012- 2013 -2014.
Amb el pla especial aturat, sense possibilitat d’aterrament dels immobles, continuem reclamant la participació ciutadana i la paralització de la degradació induïda i consentida per l’administració. La col·laboració entre l’A.VV. Cabanyal – Canyamelar i la Plataforma obri reivindicacions comuns amb ACIPMAR i l’Associació de Venedors/es del Marcat del Cabanyal. S’organitzen visites guiades pel barri. Continuen les assemblees setmanals i, quan hi ha novetats importants, assemblees generals. 13a- 14-15- 16 Edició de Portes Obertes.
2015- 2016- 2017.
Tots els grups polítics que es presenten a les eleccions municipals, menys el PP, signen el Manifest Conjunt de la Plataforma i l’A.VV. Cabanyal Canyamelar. Amb el canvi de govern municipal comença la reconstrucció del barri. Maig fi del PEPRI. Es crea el GAM de la Zona 0. Assistim als processos participatius de Va Cabanyal, dels Grups Motors i del Pla Especial del Cabanyal Canyamelar. Participem amb els grups de treball de la regidoria de Serveis Socials i d’Integració. Continuen les assemblees setmanals i, quan hi ha novetats importants, assemblees generals. La rehabilitació no progressa adequadament, les inversions es retarden, veurem si perdem el tren de l’EDUSI, la cohesió social es va recuperant molt a poc a poc.
Per a ampliar contingut del resum fes clik ací.
PORTES OBERTES
Una de les activitats divulgadores de la Plataforma ha estat la celebració de les jornades anuals de Portes Obertes que es realitzen ininterrompudament des de 1998. Durant unes setmanes, les cases de El Cabanyal es converteixen en improvisades sales d’exposició on s’instal·len diverses col·leccions d’arts plàstiques. La mostra, amb la col·laboració desinteressada dels artistes, serveix d’invitació perquè els ciutadans de València o de qualsevol lloc, passegen pel barri, entren en les seues cases i puguen jutjar per ells mateixos l’estat de la qüestió. Gràcies a les jornades de Portes Obertes, molta gent ha pogut conèixer El Cabanyal.
L’esdeveniment d’art Cabanyal Ports Obertes, ha vingut desenvolupant-se ininterrompudament des de 1998 fins a 2015 per a reivindicar la rehabilitació sense destrucció del barri del Cabanyal de València, convertint-se en una referència d’art com a eina al servei del moviment ciutadà en la visibilització de les seves reivindicacions. En 2015 fruit del moviment ciutadà s’aconsegueix la retirada del projecte de destrucció del Cabanyal i l’inici de la seva rehabilitació , en aquest moment Cabanyal Ports Obertes sent que els seus objectius han estat complert i per tant planteja la seva desaparició com esdeveniment artístic. La nova situació política ens obliga a reflexionar com a artistes quals poden ser les formes més útils que poden adoptar les propostes artístiques per a continuar donant suport a les reivindicacions ciutadanes en el nou context del Cabanyal. Sorgeixen així Cabanyal Arxiu Viu i CraftCabanyal dos projectes artístics col·laboratius que acompanyessin al moviment ciutadà enfront dels reptes que apareixen en aquesta nova situació.
1. Com va començar Cabanyal Portes Obertes? Entrevista a Maribel Domenech. Universitat Politècnica de València.
2. Cabanyal Portes obertes: seaCabó, ¿yahoraqué? Emilio J. Martínez Arroyo. Universitat Politècnica de València,
3. Facebook
4. CABANYAL: el arte de resistir