Juan Peiró. La instalación está compuesta por una imagen fotográfica, tamaño 100 x 200 cm, que contiene un conjunto de fotografías con un único tema documental: Las Casas que acogieron el conjunto de exposiciones “VII Cabanyal Portes Obertes” (Agustí Centelles). En las imágenes se Muestra la actividad de los vecinos y Visitantes en los interiores de las viviendas convertidas en espacio expositivo público.
Museu a la Fresca és una instal·lació que recopila dos projectes realitzats en els anys 2001 i 2005. La idea sorgeix a partir d’escrits de 1921 de Blasco Ibáñez quan València li rendeix una setmana d’homenatge. Aquests dies va proposar a l’Ajuntament de la ciutat, “la creació d’un museu que perpetués la vida valenciana”.
Mau Monleón. La casa és un espai de vida; una vertadera creació dels propis habitants i del teixit social, urbà i arquitectònic on s’inserix. A partir d’una videoprojecció en el saló de María Villora, reflexione sobre el sentiment que provoca una casa com a creació d’identitat, tant d’identitat privada com d’identitat pública: la casa com a extensió simbòlica del cos; però també com un dret humà inalterable.
Enrique Carrazoni. 2 Fotografies murals de 100 X 300 cm. Una transparent (duraclear) i una altra translúcida (duratrans).Els murals van solapats, amb una distància entre ells d’uns cinquanta centímetres; el primer és transparent i el segon translúcid, suspesos en l’espai i deixant gairebé ocults els balcons de l’habitació.
Monique Bastiaans. Instal·lació creada per a la primera edició de Portes Obertes i ara resituada i adaptada a un altre espai a El Cabanyal Com una plaga de balons de futbol a l’inrevés , es tractaria d’una espècie de procés de subvertir les normes del joc, de tot allò establert com a lògic. La frase According to international rules estava ja impresa en la pell de cadascú dels balons i en girar-los al revés, el text s’ha quedat invisible.
CHRISTOPH RADKE Y NICOLAUS SCHIMID. Cabanyal-Canyamelar possiblement és únic, no sol per la quantitat i qualitat dels seus revestiments ceràmics, sinó també per la personalitat de cadascuna de les seves façanes. Cadascuna representa la creativitat dels seus propietaris o habitants. Aquest barri prop del mar mostra una estètica popular de valor menyspreat de part de les autoritats de València.
Werner Moron. Vaig nàixer molt al nord de València, a la vora del mar del nord, en un port a Anvers.Quan vaig arribar per primera vegada al Cabanyal, malgrat la barrera de llengua i clima, em vaig sentir com a casa. Era un “com a casa” existencialment profund. Em sentia en la meva infància en 1950. I encara que nascut el 1962, el meu pensament em va parlar així del lloc on jo l’havia portat.
Enrique Algarra. Tres Plotters montats sobre forex de 1,12 per 1,75 metres (aprox) cadascun. Es tracta de fotografies de cartells pegats sobre faroles amb anuncis immobiliaris amb el barri com a fons.
Mira Bernabeu. La genealogia de la consciència, és un projecte de caràcter documental, que pretén realitzar fotografies i vídeos d’associacions, col·lectius o grups de persones unides per una reivindicació comuna. Imatges que pel seu caràcter documental i arxivístic intenten deixar constància de la capacitat del ser humà individual per a associar-se amb els seus semblants en pro d’invocar el seu malestar.
Laboluz. Entre_Cabanyal és una instal·lació de vídeo interactiu que introduïx en temps real la imatge de l’espectador en diverses filmacions de vídeo pregravat. Els arxius de vídeo enregistren conversacions d’alguns veïns del Cabanyal parlant sobre distintes activitats que han realitzat en protesta per la prolongació de l’avinguda.
Si continuas utilizando este sitio aceptas el uso de cookies. más información
Los ajustes de cookies de esta web están configurados para ofrecer la mejor experiencia de navegación. Si sigues utilizando esta web o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.
