Premis del Casal Jaume I de Carlet. Parlament de Núria Cadenes

Seguidament adjuntem el parlament que ens va emocionar el 19 de juny del 2010, a l’entrega de premis del Casal Jaume I de Carlet. Moltes gràcies a la gent d’ACPV pel seu premi.

– Hi ha premis que honren qui els rep i premiats que engrandeixen els premis.
Totes dues premisses es donen aquesta nit, ara i aquí.
– És un honor presentar-vos els propers guardonats,
que no necessiten presentació.
– Durant 10, 11, 12 anys,
cada dia de cada dia,
quan sortien als telenotícies
i quan s’havien d’encarar sense càmeres a la barbàrie,
quan omplien els carrers del barri amb milers i milers i milers de persones alçades en so de pau contra els enderrocs
i també quan tornaven a la normalitat de la resistència creativa,
a les reunions de cada dimecres de cada setmana del món,
sempre han estat un exemple de tenacitat i d’honradesa.
– Són la gent bonica i digna que no s’espanta davant del monstre,
aquest monstre embriac d’odi i misèria que ens vol destruir el patrimoni,
les casetes belles arran de mar,
la història de taulellets modernistes que fa que aquest tros de terra sigui únic al món.
– En les condicions més difícils,
fins i tot quan semblava impossible,
han aturat el monstre,
ens han salvat, a tots, la dignitat.
– En les condicions més dures,
somriuen,
fan art i música
i defensen les cases perquè en elles ens hi va la vida.
– Són artistes i pescadors,
mestres i jubilats i dependentes,
metges, pastissers i senyores que van a comprar al mercat i que diuen bon dia, xica, com estàs?
– Són la gent del barri,
la gent del poble
la Plataforma Salvem el Cabanyal.

A continuación adjuntamos el parlamento que nos emocionó el 19 de Junio de 2010, en la entrega de premios del Casal Jaume I de Carlet. Muchas gracias a la gente de ACPV por el reconocimiento.

– Hi ha premis que honren qui els rep i premiats que engrandeixen els premis.
Totes dues premisses es donen aquesta nit, ara i aquí.
– És un honor presentar-vos els propers guardonats,
que no necessiten presentació.
– Durant 10, 11, 12 anys,
cada dia de cada dia,
quan sortien als telenotícies
i quan s’havien d’encarar sense càmeres a la barbàrie,
quan omplien els carrers del barri amb milers i milers i milers de persones alçades en so de pau contra els enderrocs
i també quan tornaven a la normalitat de la resistència creativa,
a les reunions de cada dimecres de cada setmana del món,
sempre han estat un exemple de tenacitat i d’honradesa.
– Són la gent bonica i digna que no s’espanta davant del monstre,
aquest monstre embriac d’odi i misèria que ens vol destruir el patrimoni,
les casetes belles arran de mar,
la història de taulellets modernistes que fa que aquest tros de terra sigui únic al món.
– En les condicions més difícils,
fins i tot quan semblava impossible,
han aturat el monstre,
ens han salvat, a tots, la dignitat.
– En les condicions més dures,
somriuen,
fan art i música
i defensen les cases perquè en elles ens hi va la vida.
– Són artistes i pescadors,
mestres i jubilats i dependentes,
metges, pastissers i senyores que van a comprar al mercat i que diuen bon dia, xica, com estàs?
– Són la gent del barri,
la gent del poble
la Plataforma Salvem el Cabanyal.