Vaga de fam. Any 2000.

Vaga de fam. Any 2000.

ARTICLE:  Fernando Flores Jiménez. Hay una huelga de hambre. El País-CV. 31/03/2000

Una vaga de fam és un gest extrem de protesta. Per a arribar a una manifestació de tal magnitud, qui la duu a terme ha d’haver esgotat moltes possibilitats d’aproximació al diàleg. No és gens fàcil sotmetre el cos a un procés d’autoagressió fins a posar en risc la pròpia salut. Amb tot i això, la Plataforma Salvem el Cabanyal-Canyamelar decideix iniciar una vaga de fam el 25 de març.

En l’assemblea general del 17 de febrer s’aprova per unanimitat fer una vaga de fam al bell mig de la ciutat de València. El lloc elegit és el jardí de la plaça d’Alfons el Magnànim, conegut com el Parterre. Es publica un manifest en el qual s’expliquen els motius que han portat a prendre la determinació: 110.000 al·legacions presentades i no ateses; més de deu sol·licituds d’entrevista amb l’alcaldessa i el seu equip sense contestació; multitud d’opinions d’artistes, arquitectes, advocats, polítics, associacions culturals i cíviques ignorades; 2.000 famílies afectades. Res no ha fet que els dirigents municipals escolten els raonaments contraris al seu propòsit. Davant de tot això, la Plataforma opta per una manifestació contundent.

Si heu arribat fins ací, ara podeu gaudir amb imàtgens de la vaga, moltes d’elles inèdites. Segur que no estem totes/ts, però moltes i molts dels que participareu us retrobareu en un viatge de 19 anys. No us ho perdeu! Si voleu aportar documents gràfics, d’àudio o de vídeo no dubteu en posar-vos en contacte amb plataforma@cabanyal.com. Ho publicarem!

 


ARTICLE:     Sal·lus Herrero i Gomar. Vaga de fam i J.-V. Marqués. Levante-emv. 01/04/2000

ARTICLE:     Manel Rodríguez Castelló. Vaga de fam. Levante-emv. 01/04/2000

El dia 25 de març, deixades passar les festes de falles, a les 10 del matí, mig centenar de persones comencen a instal·lar la carpa on els vaguistes van a esperar la resposta del consistori. S’ha de dir que, malgrat no tindre el permís per a ocupar els jardins, el dia en què es munta el campament hi compareix una unitat de la policia per a veure si cal solucionar alguna necessitat i oferir la presència d’una ambulància.

La vaga la inicien tres membres de la Plataforma, als qui al cap de dos dies se’n afegeix un altre. Poc després, un llaurador d’Alboraia, no resident al Cabanyal, s’uneix a la protesta en senyal de solidaritat amb un problema al que és especialment sensible. Un total, doncs, de cinc persones s’instal·len en una gran tenda de campanya –una jaima– esperant una resposta municipal que no arribarà mai.

No estan sols. La resta del personal de la Plataforma acompanya els vaguistes des del primer a l’últim dia. Al voltant de la tenda es col·loquen panells informatius i maquetes del projecte de prolongació. Tota la Plataforma es mobilitza per a mantindre dia i nit la seua presència al Parterre i atendre els visitants, solidaris o curiosos. Les assemblees deixen de fer-se els dimecres per a passar als dissabtes o diumenges, a l’aire lliure sota els magnoliers. A banda dels cinc vaguistes, els caps de setmana sempre hi ha unes quantes persones que s’hi afegeixen solidàriament per a no menjar res durant un o dos dies.

ARTICLE:     Josep-Vicent Marqués  Viviendas de Bastadas. Levante-emv. 02/04/2000

ARTICLE:     RAMÓN FERRANDO. Sonata pel Cabanyal. Levante-emv. 05/04/2000

ARTICLE:     Trini Simó.  El Cabanyal y la democracia. Levante-emv. 06/04/2000

La repercussió d’aquesta acció de la Plataforma és molt important. Mentre dura l’acampada, multitud de persones passen per la plaça i són assabentades de la situació del Cabanyal. Entre tots els que coneixen i abracen la proposta de la Plataforma, cal destacar la presència de José Luis Sampedro. L’acadèmic de la Llengua Espanyola, com l’any anterior ho havia fet el Premi Nobel Dario Fo, s’interessa i s’informa de les causes del conflicte. L’escriptor signa en el llibre d’honor de la Plataforma amb la següent llegenda: “Me honro en solidarizarme con una noble lucha ciudadana defendiendo el ambiente humano contra los desafueros de una administración inclinada a intereses privados. ¡Viva el Cabanyal!”. Des d’aleshores Sampedro ha acompanyat les reivindicacions de la Plataforma sempre que el moviment veïnal ho ha necessitat.

ARTICLE:     ALFONS CERVERA. HUELGA DE HAMBRE EN EL PARTERRE. Cartelera Turia. 07/04/2000

Moltes altres adhesions es reben durant els dies que roman la Plataforma en vaga. Els estudiants de la Universitat de València i de la Universitat Politècnica protagonitzen una manifestació des de llurs campus fins a la plaça d’Alfons el Magnànim. Els rectors d’ambdues universitats visiten l’assentament. Partits polítics, sindicats, associacions de veïns i organitzacions cíviques publiquen manifests de solidaritat. Se celebren diversos debats organitzats per Comissions Obreres, per la Facultat de Dret i pel Fòrum Ciutadà de València. Aquest últim estrena el documental cinematogràfic Retrats II. Sonata pel Cabanyal, dirigit per Pepe Romero. Fins i tot, un vaguista, dejú de nou dies, viatja a Barcelona acompanyat per altres membres de la Plataforma per a participar en un encontre sobre urbanisme.

ARTICLE:     José Albelda.  El ayuno. Levante-emv. 15/04/2000

A pesar de la serietat de la situació, l’ambient al voltant de l’assentament és distés i cordial. Un peculiar membre de la Plataforma crida l’atenció dels visitants: un lloro que, davant la sorpresa del públic, exclama de tant en tant: “Rita, rehabilita”. Uns mesos després, Tipi desapareix del seu domicili sense que ningú no haja pogut conèixer l’autor del rapte. Un altre motiu de diversió per a qui s’acosta a la carpa és un entreteniment instal·lat pels estudiants de Belles Arts. Es tracta d’un conegut joc d’especulació immobiliària rebatejat amb el nom de Ritapoly.

LLEGIR EL SEGÜENT CAPITOL – Any 2000 Urbanisme i estratègia administrativa.

TORNAR A LECTURES PER L’ESTIU