PAU VICIANO. EL CABANYAL. El Temps 09/05/2000

Ara s’hi ha organitzat una amplia retrospectiva de l’obra de Josep Renau, que inclou des de cartells de cinema fins a fotomuntatges corrosius com els de la sèrie The American Way of Life. És una manera de recordar la vinculació personal de l’artista amb el Cabanyal.

EL CABANYAL           PAU VICIANO

Amb 1’argument paradoxal d’obrir la ciutat al mar, València perilla de perdre un barri marítim de tant d’interés arquitectònic i històric com és el Cabanyal. La prolongació de l’avinguda de Blasco Ibañez, un vell projecte de l´urbanisme desenvolupista, arrasarà una àmplia franja de cases, moltes de gran valor, i deixarà el barri partit en dos per una densa barrera de trànsit rodat. A l’un costat i l’altre de l’avinguda, s’hi elevaran uns grans edificis que trencaran l’harmonia d’una trama urbana tradicional sorprenentment conservada. I hi ha motius per a sospitar que només es tractarà d’una primera dentegada. L’obertura d’una via ràpida cap a mar i la fragmentació del barri fan témer una -diguem-ne- reordenació d’aquesta façana de la ciutat. I coneixent els instints especuladors de la dreta que ens governa, i sabent com tenen d’esmolades les dents els seus amics, no pot descartar-se de cap de les maneres la perspectiva sinistra del sorgiment d’un Benidorm rebordonit als peus del cap i casal. La degradació de certes zones del barri reclama urgents intervencions públiques, però no el trossejament i la destrucció de la seua originalitat.

Aixó, ho ha comprès un sector de la ciutadanía que s’aplega en la plataforma Salvem el Cabanyal. Juntament amb iniciatives semblants, les de defensa de l’horta, constitueix un dels moviments ciutadans crítics més actius. Assemblees, una vaga de fam, manifestacions -com la convocada per al 18 de maig- són exemples de la seua capacitat de mobilització. Com també les visites pel barri i les exposicions d’obres d’art en les cases amenaçades. Ara s’hi ha organitzat una amplia retrospectiva de l’obra de Josep Renau, que inclou des de cartells de cinema fins a fotomuntatges corrosius com els de la sèrie The American Way of Life. És una manera de recordar la vinculació personal de l’artista amb el Cabanyal. Allí va viure durant la infantesa i l’adolescencia, entre hortes ja desaparegudes i els carrers que ara són a punt de desaparèixer també. Però, sobretot, revisitar en aquest moment la seua obra és retrobar una saludable actitud crítica contra la injustícia i els abusos dels poderosos. Segur que si Renau ho hagués vist, no li hauria mancat inspiració per realitzar fotomuntatges amb enormes alcaldesses, maquinària pesant, aus de rapinya amb maletí i corbata, cases enderrocades. Una sèrie que podria haver rebut títols tan innocents com els de Valencian Power o Filling Up Our Pockets (Nos vamos a forrar).