J.V. Marqués. Veïns, no subdits. Levante-emv. 28/05/2000

Però acabe d’enterar-me que l’ajuntament té pressa per valorar el balneari de las Arenas, meta física i econòmica de la prolongació caníbal de Blasco Ibáñez. ¿A com eixirà el metre de la platja per a residents de l’hotel de luxe furtat a l’ús dels milers de valencians? ¿Es completarà l’operació amb un casino?

Veïns, no súbdits    Josep-Vicent Marqués

Avui no parlaré del Cabanyal ni encara que els membres de Salvem el Cabanyal exemplifiquen la rehabilitació que demanen pintant les cases amenaçades d’enderrocament. Avui parlaré de las Arenas i l’Alameda o Albereda, espais balnearis del cap i casal sobre els que la Federació de Veïns creu ben justificadament tenir dret a demanar el seu ús públic, davant del privat de luxe que pretén haches ajuntament. Més enllà del cas concret, un i altre destí urbanístic suposen graons addicionals en el procés de liquidació del patrimoni comú i renúncia a la qualitat de vida urbana, un procés en el qual ja es veu en l’horitzó el tapar amb un vel negre gegantí el Micalet i cobrar per mirar per un forat, o posar sordina a les mascletades i llogar el nou model de audífon digital.

Si escric que subhastar, fàcticament, entre amics las Arenas podria ser l’explicació de l’absurde i ruïnós projecte de tallar pel mig un barri antic i viu, vostés pensaran que sóc un obsés per el Cabanyal, però és que provoquen, punyeta. Jo havia renunciat a parlar aquesta setmana del barri que espera el seu indult (un tema novament justificat de tocar pel fet que ja sols queda aquest cap de setmana i el proper per veure l’exposició de l’obra de Renau), però acabe d’enterar-me que l’ajuntament té pressa per valorar el balneari de las Arenas, meta física i econòmica de la prolongació caníbal de Blasco Ibáñez. ¿A com eixirà el metre de la platja per a residents de l’hotel de luxe furtat a l’ús dels milers de valencians? ¿Es completarà l’operació amb un casino? ¿Hi haurà altra vegada la brometa, una vegada adjudicat, de modificar les altures i multiplicar per dos o tres els cinc pisos? ¿Fem quinieles sobre si l’adjudicatari té cognoms de tradició patrícia valenciana o, ara sí, paraula, hi ha uns jeques àrabs que volen disfrutar ací el bacallà i l’orxata? ¿Els deixem fer, dic, desfer i ens preocupem sols si ens furten alguna cosa entranyable com el radiocassette?

En definitiva, es tracta de saber si unes eleccions municipals, pràctica democràtica irrenunciable però insuficient, autoritzen a allò que no s’ha consultat, ni menys encara debatut. ¿S’accepta la participació veïnal? ¿o el vot autoritza tant a malvendre i excloure com a triar el color roig en la vestimenta edilicia? Al tant. Potser no estiga lluny la requalificació de les torres de Quart i les dels Serrans com a adosados, la revenda de localitats per al traslado de la Mare de Déu o la concessió del campanar de Santa Caterina a una xocolateria belga. Defendre el nostre patrimoni públic, amigues i amics lectors, és com a mínim tan important cara als nostres fills i néts com fer-se un segur de vida. Cap companyia li garantirà que la seua família visca en un entorn agradable. Recolce la Federació d’Associacions de Veïns. Lluite per açò, ara mateix, mentre espera a agost per fer novament força amb les barres per aconseguir la Champion’s.