Al Cabanyal no volem morir de l’èxit turístic. València Plaza, 02/04/2019

L’experiència del Cabanyal – Canyamelar amb el turisme urbà és ben recent. Tan sols fa uns pocs anys des de les “instancies oficials de València” es desaconsellava a visitar el Cabanyal, “un gueto peligroso, donde hay suciedad, ruina y te van a robar” deien. I la cita és literal. Ara tenim que estar ben atents per a que l’excés de turisme no trenque el camí de recuperació del nostre poble, sense nostàlgies passades de rosca. Article de FAUSTÍ VILLORA.

VALÈNCIA PLAZA //  TRIBUNA LIBRE / OPINIÓN

Faustí Villora Nicolau

Al Cabanyal no volem morir de l’èxit turístic

L’experiència del Cabanyal – Canyamelar amb el turisme urbà és ben recent. Tan sols fa uns pocs anys, molts pocs, des de les “instancies oficials de València” es desaconsellava a visitar el Cabanyal, “un gueto peligroso, donde hay suciedad, ruina y te van a robar” deien. I la cita és literal.

Ara tenim que estar ben atents per a que l’excés de turisme no trenque el camí de recuperació del nostre poble, sense nostàlgies passades de rosca.

A poc que reflexionem respecte dels centres turístics del nostre país amb gran activitat turística, Dénia, Benidorm, Calp, Peníscola, etc., arribarem a comprendre com el turisme canvia definitivament l’estil de vida d’un poble. Com afecta, molt seriosament, a tots els àmbits: social, econòmic, cultural, ambiental, etc.

Cal fer una precisió, el pobles menuts han administrat ells mateixa els ingressos que genera l’activitat turística, obrint possibilitats d’actuacions positives destinades a millorar les condicions de vida de la població autòctona millorant les cobertures públiques en àmbits de l’educació, sanitat, cultura, treball, serveis socials, etc. No és el cas del Cabanyal – Canyamelar, no som nosaltres els que anem a administrar els recursos que generaria un augment del turisme excessiu.

Un dels efectes més perversos de la massificació turística és l’impacte que té sobre el dret a la vivenda. Les ofertes de lloguer en els centres històrics, com el Cabanyal – Canyamelar, són cada vegada més escasses i cares. La proliferació de plataformes de la mal interpretada com a “economia col·laborativa”, han tret del mercat tradicional d’arrendament centenars d’immobles que ara s’ofereixen únicament a turistes, espanyols o estrangers tant se val. Sense una regulació que li posi límit el fenomen ha engreixat, elevant els preus i desplaçant als residents habituals cap a les afores.

Con és possible? Elemental, els inquilins habituals ja no poden permetre’s continuar vivint perquè l’alta i temptadora rendibilitat del lloguer turístic, que pot ser quatre vegades superior al tradicional, ha canviat per complet la situació. Els preus van cap a dalt, estem en uns sistema capitalista que si no es regula amb normes justes no tenim res a fer. És el Neoliberalisme o, com dirien molts, és “el mercat” com una manera de no entrar en el fons de la qüestió.

Fins ara he parlat de l’oferta que es desvia al lloguer turístic, però hi ha altres qüestions molt importants que afecten, de manera determinant, al problema des de la demanda. I ací tenim que tornar a parlar de l’eufemisme de l’economia col·laborativa. Baix aquest concepte s’amaguen multinacionals que estan provocant un procés de reconversió descontrolada d’habitatges en negocis turístics, al pressionar des del costat de la demanda. Aquestes noves formes de consum, nascudes de les plataformes digitals com instruments de mediació, van molt més de pressa que l’Administració i molt més allà del turisme i el lloguer d’habitatges.

Front tot açò, què es pot fer? Sense intentar dir-ho tot en aquest breu article i a manera de conclusió esquemàtica, la resposta a la “turistització”, per a garantir unes ciutats i pobles habitables, necessita d’importants canvis normatius a nivell estatal; però, dins de l’actual marc i moment històric, és imprescindible actuar des del nivell local.

D’una banda, augmentant i millorant el control de l’activitat, facilitant informació als veïns i veïnes, dotant de transparència als diferents registres, facilitant la tasca de denúncia i dotant de capacitat a la inspecció.

També és important reconèixer el fenomen en la normativa municipal, cal tenir en compte els planejaments urbanístics com a forma de regular des de l’ajuntament aquest boom: igual que es reconeixen els usos del sòl tradicionals (residencial, industrial, equipaments, zones verdes…), cal incorporar l’ús turístic per controlar-lo.

Finalment, caldrà aprofundir en matèria fiscal i en el règim sancionador per a qui incompleix la llei o l’ordenança municipal.

Els percentatges del 30 i 40 per cent de vivendes turístiques a primera línia del Cabanyal – Canyamelar son excessius i no marquen una bona expectativa per a la cohesió social i l’accés a la vivenda dels joves, entre altres coses. El perill dels efectes negatius de la “turistificació” estan ací i cal actuar ja per a corregir-los.

Faustí Villora Nicolau és portaveu de Salvem el Cabanyal