Salvem el Cabanyal presenta en el Tribunal Superior de Justícia de València un recurs contenciós-administratiu
La Plataforma Salvem el Cabanyal presenta en el Tribunal Superior de Justícia de València un recurs contenciós-administratiu contra l’aprovació municipal de la prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez a través del Cabanyal.
2002. 29 de gener. El Tribunal Superior de Justícia de València aprova la suspensió cautelar de les obres en la franja catalogada BIC afectada per la prolongació de Blasco Ibáñez.
2002. 6 de febrer. L’Ajuntament de València presenta un recurs de súplica en el TSJ de València contra la suspensió cautelar.
2002. 27 de febrer. El TSJ de València rebutja el recurs de súplica presentat per l’Ajuntament.
2002. Març. L’Ajuntament de València presenta un recurs de cassació en el Tribunal Suprem contra la suspensió cautelar de les obres del PEPRI.
2004. 25 de març. El Tribunal Suprem rebutja el recurs de cassació presentat per l’Ajuntament de València i ratifica la suspensió cautelar dictada pel TSJ de València.
2004. 14 d’octubre. El Tribunal Superior de Justícia de València declara la legalitat del PEPRI del Cabanyal-Canyamelar.
2004. Octubre. La Plataforma Salvem el Cabanyal presenta en el Tribunal Superior de Justícia de València un recurs de cassació contra la sentència del propi TSJ de València.
2004. 5 novembre. El TSJ de València rebutja el recurs de cassació presentat per la Plataforma.
2004. Novembre. La Plataforma presenta en el Tribunal Suprem un recurs de queixa contra la sentència del TSJ de València.
2005. 28 de maig. El Tribunal Suprem admet el recurs de queixa de la Plataforma Salvem el Cabanyal. L’admissió implica la consideració per part del TS del recurs de cassació presentat en el TSJ valencià i la paralització cautelar dels enderrocs.
2008. 12 i 13 de març i 16 de desembre. El Tribunal Suprem considera la legalitat del PEPRI un assumpte de jurisdicció autonòmica i, en conseqüència, confirma la sentència del 14 d’octubre de 2004 del TSJ de València.
(AMB AQUESTA ÚLTIMA RESOLUCIÓ ES TANCA LA CAUSA)
VIA JUDICIAL PATRIMONIAL
1999. 23 de setembre. La Plataforma Salvem el Cabanyal envia un escrit al Ministeri de Cultura sol·licitant la seua intervenció en la defensa del patrimoni contra l’espoliació.
2001. 29 de gener. El Ministeri de Cultura declara que, en tractar-se d’un tema urbanístic, no hi ha tutela superior de l’Estat. En conseqüència, no entra en el debat.
2001. 12 de febrer. La Plataforma Salvem el Cabanyal, en considerar que es tracta d’un tema patrimonial, presenta en l’Audiència Nacional un recurs contenciós administratiu contra el Ministeri de Cultura per inhibir-se de les seues competències.
2001. 25 de maig. L’Audiència Nacional remet el recurs presentat per la Plataforma contra el Ministeri de Cultura al Tribunal Superior de Justícia de Madrid per ser de la seua competència.
2001. 13 de juliol. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid admet el recurs a tràmit.
2004. 27 de setembre. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid dicta una sentència per la què insta al Ministeri de Cultura a pronunciar-se sobre l’existència o no d’espoli en el PEPRI del Cabanyal-Canyamelar.
2004. Novembre. L’Ajuntament de Valencia presenta un recurs de cassació en el Tribunal Suprem contra la decisió del TSJ de Madrid de demanar un informe al Ministeri de Cultura.
2009. 25 de maig. El Tribunal Suprem confirma la decisió del TSJ de Madrid i obliga el Ministeri de Cultura a retrotraure les actuacions al moment anterior al dictamen del 2001, motive la decisió presa aleshores i dictamine si el projecte municipal és causa d’espoli.
2009. 29 de desembre. El Ministeri de Cultura publica una Ordre Ministerial en la qual declara que el PEPRI del Cabanyal-Canyamelar determina l’espoliació del conjunt històric. En conseqüència, obliga l’Ajuntament de València a procedir a la suspensió immediata de la seua execució.
2010. 8 de febrer. L’Ajuntament de València presenta en l’Audiència Nacional un recurs contenciós administratiu contra l’Ordre Ministerial i demana la seua suspensió cautelar. A més, presenta en el Tribunal Superior de Justícia de Madrid un incident d’execució de sentència per una “incorrecta execució” de la sentència que motivà l’Ordre.
EVOLUCIÓ DE LES DUES CAUSES
1. INCIDENT D’EXECUCIÓ DE SENTÈNCIA
2010. 8 de febrer. L’Ajuntament de València presenta en el Tribunal Superior de Justícia de Madrid un incident d’execució de sentència per una “incorrecta execució” de la sentència que motivà l’Ordre Ministerial.
2011. 29 de desembre. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid rebutja la demanda d’incident d’execució de sentència presentada per l’Ajuntament de València.
2012. Gener. L’Ajuntament presenta un recurs de reposició en el TSJ de Madrid contra la resolució de 29 de desembre.
2012. 22 d’octubre. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid desestima el recurs de reposició presentat per l’Ajuntament contra la resolució del TSJM de 29 de desembre de 2011 sobre la demanda d’incident d’execució de sentència.
(AMB AQUESTA ÚLTIMA RESOLUCIÓ ES TANCA LA CAUSA)
RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU
2010. 8 de febrer. L’Ajuntament de València presenta en l’Audiència Nacional un recurs contenciós administratiu contra l’Ordre Ministerial i demana la seua suspensió cautelar.
2010. 26 d’abril. L’Audiència Nacional admet el recurs de l’Ajuntament contra l’Ordre Ministerial, però nega la suspensió cautelar sol·licitada.
2010. Maig. L’Ajuntament de València insisteix i presenta un recurs de súplica en l’Audiència Nacional per a demanar la suspensió cautelar de l’Ordre Ministerial.
2010. 4 de juny. L’Audiència Nacional desestima el recurs de súplica de l’Ajuntament de València i manté la decisió de deixar en vigor l’ordre de suspensió del pla fins a dictar una sentència definitiva sobre la validesa de l’Ordre Ministerial.
2010. Juny. L’Ajuntament de València presenta un recurs de cassació en el Tribunal Suprem, en el qual sol·licita, una vegada més, la suspensió cautelar de l’Ordre Ministerial.
2011. 28 de juny. El Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació de l’Ajuntament de València sobre la suspensió cautelar de l’Ordre Ministerial.
2012. 5 de juliol. L’Audiència Nacional desestima el recurs contenciós administratiu presentat per l’Ajuntament de València pel febrer de 2010 i avala l’Ordre del Ministeri de Cultura
2012. 6 de Juliol. L’Ajuntament anuncia un recurs de cassació en el Tribunal Suprem contra la sentència de l’Audiència Nacional.
(TANCAMENT DE LA CAUSA PENDENT DEL RECURS DE CASSACIÓ PRESENTAT EN EL TRIBUNAL SUPREM)
VIA LEGISLATIVA AUTONÒMICA
2010. 7 de gener. El Consell de la Generalitat aprova el Decret-Llei de Mesures de Protecció i Revitalització del Conjunt Històric de la Ciutat de València, en el qual deroga la declaració de Bé d’Interès Cultural del Cabanyal-Canyamelar.
2010. 29 de gener. El Consell de Ministres espanyol aprova la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat contra el Decret-Llei de la Generalitat valenciana.
2010. 17 de febrer. El Tribunal Constitucional admet a tràmit el recurs.
2010. 24 de març. Les Corts Valencianes aproven la Llei de Mesures de Protecció i Rehabilitació del Conjunt Històric de la Ciutat de València amb un articulat semblant al Decret-lei del 7 de gener.
2010. 9 d’abril. El Consell de Ministres espanyol aprova la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Mesures de Protecció i Rehabilitació del Conjunt Històric de la Ciutat de València.
2010. 14 d’abril. El Tribunal Constitucional admet a tràmit el recurs.
2013. 31 d’octubre. El Consell de Ministres acorda el desistiment dels recursos d’inconstitucionalitat interposats contra el Decret-Llei i la Llei de Mesures de Protecció i Rehabilitació del Conjunt Històric de la Ciutat de València. Anuncia el compromís de la Generalitat Valenciana de presentar un projecte de llei de Derogació de la Llei de Mesures de Protecció i Rehabilitació del Conjunt Històric de la Ciutat de València. I es compromet a estudiar, amb la Generalitat i l’Ajuntament, una adaptació del PEPRI que garantesca la protecció dels valors històrico-artístics en els termes previstos en l’Ordre del Ministeri de Cultura de 29 de desembre de 2009.
(AMB AQUESTA ÚLTIMA RESOLUCIÓ ES TANCA LA CAUSA)
QUERELLA CONTRA LA MINISTRA DE CULTURA
2011. 5 de maig. Ajuntament i Consell de la Generalitat presenten en el Tribunal Suprem una querella contra la ministra Ángeles González-Sinde per prevaricació i usurpació de funcions.
2011. 14 de setembre. El Tribunal Suprem rebutja la querella presentada per Ajuntament i Generalitat.
2011. 26 d’octubre. Ajuntament i Consell presenten en el Tribunal Suprem un recurs de súplica per un incident de nul·litat de sentència.
2012. 9 de febrer. El Tribunal Suprem rebutja el recurs presentat per Ajuntament i Generalitat
(AMB AQUESTA ÚLTIMA RESOLUCIÓ ES TANCA LA CAUSA)
Leave a Comment