Parlament de la Plataforma a l’Ajuntament de València

27 gener, 2012

Algunas cosas del pasado desaparecieron pero otras
abren una brecha al futuro y son las que quiero rescatar.
Mario Benedetti

La Plataforma Salvem El Cabanyal – Canyamelar està hui ací, al ple de l’Ajuntament de València, perquè en ell es tracta un tema que fa referència directa al PEPRI del Cabanyal. No podem fer us del torn de paraula per no estar la plataforma inscrita en el registre d’associacions de l’Ajuntament de València, però volem que la nostra veu arribe als representants de la ciutadania a l’ajuntament i a l’opinió pública en general.

Han transcorregut exactament 13 anys i sis mesos des que el 21 de juliol de 1998 es va prendre la decisió en la comissió d’Urbanisme que l’avinguda de Blasco Ibáñez arribara fins al mar. La Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França continua treballant per a aconseguir un únic objectiu, una solució de consens per al barri i a més per a tot el front litoral de la ciutat de València.

El barri del Cabanyal és un espai de gran importància geoestratègica, situat a mitjan camí de la concentració universitària, més de 50.000 estudiants i 3.000 professors, de la platja, del gran centre logístic que és el port, etc.
No obstant això, des de 1998 el barri d’El Cabanyal viu una autèntica agonia urbana. I no entrarem en qüestions “com per culpa de..”, “a causa de …” simplement la viu.

És evident que, així s’ha posat de manifest en multitud de fòrums en què s’ha debatut la realitat del nostre barri, el litoral marítim de València té una extraordinària vitalitat urbana i social i el barri del Cabanyal-Canyamelar-Cap de França és una de les seues millors oportunitats, tal vegada la millor.

Però a més hi ha un valor afegit d’incalculable importancia, la Plataforma Salvem El Cabanyal CCF ha sigut capaç de crear una xarxa social, cultural i artística al voltant del seu projecte que ha suposat una revolució en el barri.
Comptant només amb els nostres mitjans i l’empatia amb la nostra causa de la ciutadania en general, del món de l’art i de la cultura. Empatia que ha anat creixent incessantment durant estos tretze anys, per a això treballem i estem disposats a fer el que és necessari perquè així siga. Estem i estarem al servici
d’un pla de rehabilitació amb participació ciutadana i acord social.

Tenim molts projectes i idees a desenrotllar en el nostre barri l’objectiu principal del qual és solucionar els problemes que estem patint i trobar una solució de futur que assegure el desenrotllament social i econòmic.

Cal posar especial èmfasi en la immediatesa de les mesures a prendre, perquè la situació està arribant a un punt insostenible. És imprescindible aconseguir una solució que permeta, a termini curt, rehabilitar les vivendes populars -com ja es ve fent a nivell particular; que incentive la construcció de vivenda de nova planta de tipologia coherent i respectuosa amb el barri en els ja excessius solars abandonats; que urbanitze i reequipe el barri; que dissenye i revitalitze els grans espais buits existents entre Dr. Lluch i el Passeig Marítim; que reaprofite les velles instal·lacions productives; que fomente l’assentament de nova població jove; que elimine els focus de degradació ocupats per població marginal, etc.

El barri del Cabanyal – Canyamelar a pesar d’estar ferit continua sent viu i té futur, un esplèndid futur, per poc que les decisions polítiques que li concerneixen canvien. Una política de consens i de rehabilitació permetria en un termini molt curt canviar la realitat del barri. Una política de confrontació porta a l’estancament i a la degradació.

Demanem al govern municipal que convoque una reunió amb totes les parts interessades en el desenrotllament del Cabanyal i de la ciutat de València per a replantejar d’una vegada per sempre el futur del nostre barri.

Amb el futur del Cabanyal –Canyamelar -Cap de França ens juguem una part important, molt important, del futur de tota la ciutat i l’única forma de trobar una ràpida solució és que el Govern Municipal compte amb els veïns, amb els partits polítics en l’Ajuntament i altres forces socials i sindicals representatives de la ciutadania de València.

Les dificultats de les arques valencianes aconsellen ara més que mai la via de la rehabilitació, perquè esta crea llocs de treball de forma immediata i moviment econòmic, al contrari que l’expropiació i destrucció, que li costa diners a l’Ajuntament i retarda la solució.

Cabanyal, 27 de gener de 2012La Plataforma Salvem El Cabanyal – Canyamelar està hui ací, al ple de
l’Ajuntament de València, perquè en ell es tracta un tema que fa referència
directa al PEPRI del Cabanyal. No podem fer us del torn de paraula per no
estar la plataforma inscrita en el registre d’associacions de l’Ajuntament de
València, però volem que la nostra veu arribe als representants de la ciutadania
a l’ajuntament i a l’opinió pública en general.

Han transcorregut exactament 13 anys i sis mesos des que el 21 de juliol
de 1998 es va prendre la decisió en la comissió d’Urbanisme que l’avinguda
de Blasco Ibáñez arribara fins al mar. La Plataforma Salvem El Cabanyal
Canyamelar Cap de França continua treballant per a aconseguir un únic
objectiu, una solució de consens per al barri i a més per a tot el front litoral de la
ciutat de València.

El barri del Cabanyal és un espai de gran importància geoestratègica,
situat a mitjan camí de la concentració universitària, més de 50.000 estudiants
i 3.000 professors, de la platja, del gran centre logístic que és el port, etc.
No obstant això, des de 1998 el barri d’El Cabanyal viu una autèntica agonia
urbana. I no entrarem en qüestions “com per culpa de..”, “a causa de …”
simplement la viu.

És evident que, així s’ha posat de manifest en multitud de fòrums en què
s’ha debatut la realitat del nostre barri, el litoral marítim de València té una
extraordinària vitalitat urbana i social i el barri del Cabanyal-Canyamelar-Cap
de França és una de les seues millors oportunitats, tal vegada la millor.

Però a més hi ha un valor afegit d’incalculable importancia, la Plataforma
Salvem El Cabanyal CCF ha sigut capaç de crear una xarxa social, cultural i
artística al voltant del seu projecte que ha suposat una revolució en el barri.
Comptant només amb els nostres mitjans i l’empatia amb la nostra causa de
la ciutadania en general, del món de l’art i de la cultura. Empatia que ha anat
creixent incessantment durant estos tretze anys, per a això treballem i estem
disposats a fer el que és necessari perquè així siga. Estem i estarem al servici
d’un pla de rehabilitació amb participació ciutadana i acord social.

Tenim molts projectes i idees a desenrotllar en el nostre barri l’objectiu
principal del qual és solucionar els problemes que estem patint i trobar una
solució de futur que assegure el desenrotllament social i econòmic.

Cal posar especial èmfasi en la immediatesa de les mesures a prendre,
perquè la situació està arribant a un punt insostenible. És imprescindible
aconseguir una solució que permeta, a termini curt, rehabilitar les vivendes
populars -com ja es ve fent a nivell particular; que incentive la construcció de
vivenda de nova planta de tipologia coherent i respectuosa amb el barri en els
ja excessius solars abandonats; que urbanitze i reequipe el barri; que dissenye
i revitalitze els grans espais buits existents entre Dr. Lluch i el Passeig Marítim;
que reaprofite les velles instal·lacions productives; que fomente l’assentament

de nova població jove; que elimine els focus de degradació ocupats per
població marginal, etc.

El barri del Cabanyal – Canyamelar a pesar d’estar ferit continua sent
viu i té futur, un esplèndid futur, per poc que les decisions polítiques que li
concerneixen canvien. Una política de consens i de rehabilitació permetria en
un termini molt curt canviar la realitat del barri. Una política de confrontació
porta a l’estancament i a la degradació.

En unes declaracions realitzades per un dels dos arquitectes firmants
del projecte trobem perfectament resumides molts dels arguments arguments
què obliguen a un canvi de política respecte del Cabanyal. <<... la previsió era que tot estiguera executat en 20 anys, encara que eixe calendari es va veure trastornat de seguida per la cascada de recursos judicials en contra dels derrocaments per a la prolongació de l’avinguda Blasco Ibáñez fins al mar. En l’actualitat queden per derrocar un poc més d’un miler de vivendes, en el cas que finalment el govern municipal aconsegueixca tirar endavant el pla>>.

Fonts veïnals estimen que el cost s’elevaria a 286 milions d’euros, la qual
cosa fa impracticable la seua execució a causa de la parada immobiliària i la
crisi econòmica. L’arquitecte va contestar sobre açò que no és cap novetat les
dificultats financeres per a realitzar les distintes unitats d’execució. <<... Faria falta el doble d’edificabilitat perquè fora rendible.Al ser una iniciativa totalment pública, les opcions són la compravenda i l’expropiació, la qual cosa encareix el pressupost final>>.

Demanem al govern municipal que convoque una reunió amb totes les
parts interessades en el desenrotllament del Cabanyal i de la ciutat de València
per a replantejar d’una vegada per sempre el futur del nostre barri.

Amb el futur del Cabanyal –Canyamelar -Cap de França ens juguem una
part important, molt important, del futur de tota la ciutat i l’única forma de trobar
una ràpida solució és que el Govern Municipal compte amb els veïns, amb els
partits polítics en l’Ajuntament i altres forces socials i sindicals representatives
de la ciutadania de València.

Les dificultats de les arques valencianes aconsellen ara més que mai la
via de la rehabilitació, perquè esta crea llocs de treball de forma immediata
i moviment econòmic, al contrari que l’expropiació i destrucció, que li costa
diners a l’Ajuntament i retarda la solució.