Els tribunals reafirmen la validesa de l’Ordre de Cultura – Nota de premsa
Els tribunals reafirmen la validesa de l’Ordre de Cultura que declara l’espoliació del Cabanyal.
Nou reconeixement judicial a la feina que realitza la Plataforma Salvem el Cabanyal
En la interlocutòria, de 12 de gener de 2012, el TSJ de Madrid reafirma la validesa i el rigor de l’Ordre del Ministeri de Cultura en què es declarava que el Pla del Cabanyal produeix espoli.
El febrer de 2010 l’Ajuntament de València va presentar Demanda d’Execució de Sentència davant el TSJ de Madrid a partir del qual es pretenia una resolució que anul·lés l’Ordre del Ministeri de Cultura/3631/2009 de 29 de desembre (BOE de 8 de gener de 2010). Els motius que es van plantejar davant el TSJ de Madrid són els que tants vegades s’han intentat validar, pel govern municipal, davant la premsa i l’opinió pública, és a dir:
- Que no hi ha tutela superior de l’Estat pel que fa al patrimoni del Cabanyal i, conseqüentment, al PEPRI.
- Que el Ministeri de Cultura no va consultar a l’Administració municipal en el procés d’execució de sentència del Tribunal Suprem a partir del qual es resol positivament el procediment per espoliació del CONJUNT HISTÒRIC del Cabanyal-Canyamelar.
- Que l’Ordre no estava motivada amb informes tècnics.
Doncs bé, després de la detinguda lectura i estudi en profunditat de la interlocutòria del TSJ de Madrid s’arriba a la conclusió del equivocats que estan els que assessoren jurídicament al nostre govern municipal, ja que la interlocutòria desmunta una a una totes les argumentacions exposades a la Demanda d’Execució de Sentència de l’Ajuntament de València.
La interlocutòria del TSJ de Madrid demostra que:
- Referma la validesa i rigor amb què es va treballar des del Ministeri de Cultura.
- Es confirma que sí que hi ha tutela superior de l’Estat, pel que fa a vetllar pel patrimoni existent en el Conjunt històric del Cabanyal-Canyamelar.
- Que l’Ordre Ministerial es va dictar per qui l’havia de dictar segons es raona en els FONAMENTS DE DRET (Primer punt 5) de la interlocutòria, i que la querella de l’alcaldessa contra la ministra Ángeles González-Sinde va ser una barbaritat i una sortida de to. Ja ho va demostrar en el seu moment la inadmissió a tràmit per part dels tribunals de justícia.
- Que contràriament al que diu l’Ajuntament i el Govern valencià, sí que van ser escoltats en el procediment d’elaboració de l’Ordre Ministerial que declara espoliació. Ja que la interlocutòria del TSJM deixa ben clar que van tenir audiència i enviar els seus informes en el tema, igual que la resta de les parts personades enviem i vam proposar els nostres.
- Que la motivació de l’Ordre és irreprotxable, precisa i rigorosa.
Y aunque los informes técnicos jurídicos reseñados provenientes del Ayuntamiento y de la Junta de Gobierno del Colegio Territorial de Arquitectos de Valencia son desvirtuadores del expolio, sin embargo la mayoría de los informes (…) apoyan de manera rotunda los amplios y exhaustivos informes procedentes de los Arquitectos de la Inspección de Patrimonio de la Conselleria de Cultura Valenciana, de la Sindicatura de Greuges, (…)FONAMENTS DE DRET (pàgina 17 de la interlocutòria)
Així és que queda demostrat per l’alt tribunal que, per elaborar l’Ordre, es va seguir el procediment que marca el Reglament de la Llei de Patrimoni, i es van tenir en compte pel Ministeri de Cultura (es detallen la gran quantitat d’informes que es sol·licitar en FONAMENTS DE DRET, punt segon, página15 de la interlocutòria. Entre ells un informe del Consell Superior d’Arquitectes d’Espanya que considera que l’aplicació del PEPRI comportaria l’espoli del BIC), una gran quantitat d’informes tècnics, de persones i organismes molt solvents en matèria de patrimoni artístic.
Volem ressaltar una vegada més que el Ministeri de Cultura va dictar l’Ordre no per fastiguejar a una administració local, sinó perquè l’hi havia ordenat el Tribunal Suprem, en confirmar la sentència del TSJ de Madrid i es va fer amb el màxim respecte a les institucions competents en Patrimoni i amb el màxim respecte a les lleis.
Davant d’aquest Auto judicial, des de la Plataforma Salvem El Cabanyal – Canyamelar – Cap de França volem, un cop més, fer una crida al consens social i a que l’Administració Local convoque una reunió a totes les parts interessades en el desenvolupament del Cabanyal i de la ciutat de València per a replantejar d’una vegada per totes el futur del nostre barri. Sabem que amb el futur del Cabanyal-Canyamelar-Cap de França ens juguem una part important, molt important, del futur de tota la ciutat i l’única forma de trobar una ràpida solució és que l’Administració municipal compte amb els veïns, amb els partits polítics a l’Ajuntament, altres forces socials i sindicals representatives de la ciutadania de València.
La fallida de les arques valencianes aconsellen ara més que mai la via de la rehabilitació, perquè aquesta crea llocs de treball de forma immediata i moviment econòmic, al contrari que l’expropiació, que li costa diners a l’Ajuntament i retarda la solució.
S’adjunta AUTO del TSJ de Madrid complet
S’adjunta LICITE de la Demanda d’Execució de Sentència que interposar l’Ajuntament de València al febrer 2010
Atentament, Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de FrançaLos tribunales reafirman la validez de la Orden de Cultura que declara el expolio del Cabanyal.
Nuevo espaldarazo judicial al trabajo que realiza la Plataforma Salvem el Cabanyal
En el Auto, de 12 de enero de 2012, el TSJ de Madrid reafirma la validez y el rigor de laOrden del Ministerio de Cultura en la que se declaraba que el Plan del Cabanyal produce expolio.
En febrero de 2010 el Ayuntamiento de Valencia presentó Demanda de Ejecución de Sentencia ante el TSJ de Madrid a partir del cual se pretendía una resolución que anulase la Orden del Ministerio de Cultura/3631/2009 de 29 de diciembre (BOE de 8 de enero de 2010). Los motivos que se plantearon ante el TSJ de Madrid son los que tantes veces se han intentado validar, por el gobierno municipal, ante la prensa y la opinión pública, a saber:
- Que no existe tutela superior del Estado en lo que respecta al patrimonio del Cabanyal y, consecuentemente, al PEPRI.
- Que el Ministerio de Cultura no consultó a la Administración Municipal en el proceso de ejecución de sentencia del Tribunal Supremo a partir del que se resuelve positivamente el procedimiento por expolio del CONJUNTO HISTÓRICO del Cabanyal- Canyamelar.
- Que la Orden no estaba motivada con informes técnicos.
Pues bien, después de la detenida lectura y estudio en profundidad del Auto del TSJ de Madrid se llega a la conclusión de lo equivocados que están quienes asesoran jurídicamente a nuestro gobierno municipal, ya que el Auto desmonta una a una todas las argumentaciones expuestas en la Demanda de Ejecución de Sentencia del Ayuntamiento de Valencia.
El Auto del TSJ de Madrid demuestra que:
- Se reafirma la validez y rigor con el que se trabajó desde el Ministerio de Cultura.
- Se confirma que sí existe tutela superior del Estado, en cuanto a velar por el patrimonio existente en el Conjunto histórico del Cabanyal-Canyamelar.
- Que la Orden Ministerial se dictó por quien la tenía que dictar según se razona en los FUNDAMENTOS DE DERECHO (Primero punto 5) del Auto, y que la querella de la alcaldesa contra la ministra Ángeles González-Sinde fue una barbaridad y una salida de tono. Ya lo demostró en su momento la inadmisión a trámite por parte de los tribunales de justicia.
- Que contrariamente a lo que dice el Ayuntamiento y el Gobierno valenciano, sí fueron escuchados en el procedimiento de elaboración de la Orden Ministerial que declara expolio. Ya que el Auto del TSJM deja bien claro que tuvieron audiencia y enviaron sus informes en el tema, igual que el resto de las partes personadas enviamos y propusimos los nuestros.
- Que la motivación de la Orden es irreprochable, precisa y rigurosa.
Y aunque los informes técnicos jurídicos reseñados provenientes del Ayuntamiento y de la Junta de Gobierno del Colegio Territorial de Arquitectos de Valencia son desvirtuadores del expolio, sin embargo la mayoría de los informes (…) apoyan de manera rotunda los amplios y exhaustivos informes procedentes de los Arquitectos de la Inspección de Patrimonio de la Conselleria de Cultura Valenciana, de la Sindicatura de Greuges, (…)
FUNDAMENTOS DE DERECHO (página 17 del Auto)
Así es que queda demostrado para el alto tribunal que, para elaborar la Orden, se siguió el procedimiento que marca el Reglamento de la Ley de Patrimonio, y se tuvieron en cuenta por el Ministerio de Cultura (se detallan la gran cantidad de informes que se solicitaron en FUNDAMENTOS DE DERECHO, punto segundo, página15 del Auto. Entre ellos un informe del Consejo Superior de Arquitectos de España que considera que la aplicación del PEPRI conllevaría el expolio del BIC), una gran cantidad de informes técnicos, de personas y organismos muy solventes en materia de patrimonio artístico.
Queremos resaltar una vez más que el Ministerio de Cultura dictó la Orden no para fastidiar a una administración local, sino porque se lo había ordenado el Tribunal Supremo, al confirmar la sentencia del TSJ de Madrid y se hizo con el máximo respeto a las instituciones competentes en Patrimonio y con el máximo respeto a las Leyes.
Ante este Auto Judicial, desde la Plataforma salvem El Cabanyal – Canyamelar – Cap de França queremos, una vez más, hacer una llamada al consenso social y a que la Administración Local convoque una reunión a todas las partes interesadas en el desarrollo del Cabanyal y de la ciudad de Valencia para replantear de una vez por todas el futuro de nuestro barrio. Sabemos que con el futuro del Cabanyal –Canyamelar -Cap de França nos jugamos una parte importante, muy importante, del futuro de toda la ciudad y la única forma de encontrar una rápida solución es que la Administración Municipal cuente con los vecinos, con los partidos políticos en el Ayuntamiento, otras fuerzas sociales y sindicales representativas de la ciudadanía de Valencia.
La quiebra de las arcas valencianas aconsejan ahora más que nunca la vía de la rehabilitación, porque ésta crea puestos de trabajo de forma inmediata y movimiento económico, al contrario que la expropiación, que le cuesta dinero al Ayuntamiento y retrasa la solución.
Se adjunta AUTO del TSJ de Madrid completo
Se adjunta SUPLICO de la Demanda de Ejecución de Sentencia que interpuso el Ayuntamiento de Valencia en febrero 2010
Leave a Comment