Les històries del barri de El Cabanyal
Un recorregut paral·lel a la mar, 13 cases (+1), catorze llars diferents, catorze formes de viure El Cabanyal i l’aportació de 36 artistes gràfics. En açò es resumeix la iniciativa Portes Obertes que aquest any gira al voltant de l’obra Benvinguts al Cabanyal, editada per Media Vaca i il·lustrada per artistes gràfics, en la seua majoria locals, que s’han compromés amb la causa que encapçala la plataforma Salvem El Cabanyal.
La que arranca demà és una edició inusual perquè habitualment es crea el material gràfic a propòsit per a ser exposat i, en aquest cas, l’obra editada s’ha utilitzat com una excusa per a traçar el recorregut expositiu.
El que més entusiasma als veïns, a banda del nivell de les il·lustracions, és que el contingut “és una mirada a la gent del barri”, com comenta Maribel Domènech, presidenta de la plataforma.
Personatges coneguts per tots els veïns, noms il·lustres, notícies divertides, referències de grans artistes com el mateix Vicente Blasco Ibáñez, relats de la Guerra Civil o de la gran riuada que va assolar la ciutat poblen el llibre i la mostra. De fet, per què es conega aquest passat, a cadascun dels dibuixos -dels que es poden adquirir reproduccions- se li ha adjuntat el relat que il·lustren.
Contacte amb la zona
Més enllà de la finalitat artística, Portes Obertesperseguix l’apropament de la resta de veïns de València i d’altres pobles a una zona que s’ha vist afectada per la degradació i sobre la qual pesa la sombra de la possible prolongació de Blasco Ibáñez.
“Que l’Ajuntament diga que va a invertir tres milions d’euros en comprar noves cases al barri per a derrocar-les després és dessolador per a nosaltres com és dessolador per a tota la ciutat”, apuntà Domenech. Però la lluita no decau i ja han passat 13 anys de combat i 13 anys de Portes Obertes i la iniciativa continuarà.
PROTAGONISTES
“He contat una anècdota sobre el meu avi”
Lluís Cerveró té antecedents familiars al barri de El Cabanyal que es remunten tres segles enrere.
Aquest cap de setmana, obri el seu pis de començaments de segle XIX -ubicat al carrer de la Reina número 100- per què es puguin apreciar il·lustracions d’artistes com Micharmunt, Sento Llobell, Alejandra Hidalgo i Mac Diego.
A aquesta exposició i a l’obra editada per Media Vaca “he contat una anècdota del meu avi, que era patró de cabotatge i va entrar a Gènova, durant el govern de Mussolini, amb una bandera roja”, relata Cerveró.
No és la primera volta que Cerveró participa en Portes Obertes. De fet, el mateix any que va adquirir la casa que habita, va oferir-la com a espai expositiu.
“La meua dona i jo ens turnem les visites i establim converses amb les persones que venen a vore l’exposició i la casa”. I no són poques. “Molts estudiants s’apropen al barri i també gent d’altres zones de la ciutat”. Aquesta és la intenció perquè “volem que coneguen a les persones que habitem El Cabanyal”.
“El Cabanyal és per a mi un poble de records”
Fa tres anys que Francesc Aledón va mudar-se al carrer Sant Pere, número 68. No va nèixer a El Cabanyal però les seues memòries d’infantesa el lliguen al barri. “Per mí és un poble de records perquè per ací passejava en els anys 50”.
Ara, els records s’uneixen al compromís per la lluita per la conservació de la zona. “Volen esborrar la memòria de València i El Cabanyal forma part d’aquesta memòria”, incideix aquest mestre retirat.
El seu compromís és amb el barri i per això ha participat en tres edicions del Portes Obertes. A casa seua acull en aquest cas, les il·lustracions de Dani Sanchis, Ajubel i Josep Renau.“La idea del llibre i de l’exposició em va meravellar perquè és una manera de recuperar la identitat del barri a partir d’històries personals”.
Realitzant aquesta mostra “estem lluitant per una causa en la que creiem” i molta de la gent que visita les cases en Portes Obertes dóna ànims als veïns per què continuen la lluita, com es pot apreciar al llibre de visites que Aledón conserva de la passada edició.Un recorregut paral·lel a la mar, 13 cases (+1), catorze llars diferents, catorze formes de viure El Cabanyal i l’aportació de 36 artistes gràfics.
En açò es resumeix la iniciativa Portes Obertes que aquest any gira al voltant de l’obra Benvinguts al Cabanyal, editada per Media Vaca i il·lustrada per artistes gràfics, en la seua majoria locals, que s’han compromés amb la causa que encapçala la plataforma Salvem El Cabanyal.
La que arranca demà és una edició inusual perquè habitualment es crea el material gràfic a propòsit per a ser exposat i, en aquest cas, l’obra editada s’ha utilitzat com una excusa per a traçar el recorregut expositiu.
El que més entusiasma als veïns, a banda del nivell de les il·lustracions, és que el contingut “és una mirada a la gent del barri”, com comenta Maribel Domènech, presidenta de la plataforma.
Personatges coneguts per tots els veïns, noms il·lustres, notícies divertides, referències de grans artistes com el mateix Vicente Blasco Ibáñez, relats de la Guerra Civil o de la gran riuada que va assolar la ciutat poblen el llibre i la mostra. De fet, per què es conega aquest passat, a cadascun dels dibuixos -dels que es poden adquirir reproduccions- se li ha adjuntat el relat que il·lustren.
Contacte amb la zona
Més enllà de la finalitat artística, Portes Obertesperseguix l’apropament de la resta de veïns de València i d’altres pobles a una zona que s’ha vist afectada per la degradació i sobre la qual pesa la sombra de la possible prolongació de Blasco Ibáñez.
“Que l’Ajuntament diga que va a invertir tres milions d’euros en comprar noves cases al barri per a derrocar-les després és dessolador per a nosaltres com és dessolador per a tota la ciutat”, apuntà Domenech. Però la lluita no decau i ja han passat 13 anys de combat i 13 anys de Portes Obertes i la iniciativa continuarà.
PROTAGONISTES
“He contat una anècdota sobre el meu avi”
Lluís Cerveró té antecedents familiars al barri de El Cabanyal que es remunten tres segles enrere.
Aquest cap de setmana, obri el seu pis de començaments de segle XIX -ubicat al carrer de la Reina número 100- per què es puguin apreciar il·lustracions d’artistes com Micharmunt, Sento Llobell, Alejandra Hidalgo i Mac Diego.
A aquesta exposició i a l’obra editada per Media Vaca “he contat una anècdota del meu avi, que era patró de cabotatge i va entrar a Gènova, durant el govern de Mussolini, amb una bandera roja”, relata Cerveró.
No és la primera volta que Cerveró participa en Portes Obertes. De fet, el mateix any que va adquirir la casa que habita, va oferir-la com a espai expositiu.
“La meua dona i jo ens turnem les visites i establim converses amb les persones que venen a vore l’exposició i la casa”. I no són poques. “Molts estudiants s’apropen al barri i també gent d’altres zones de la ciutat”. Aquesta és la intenció perquè “volem que coneguen a les persones que habitem El Cabanyal”.
“El Cabanyal és per a mi un poble de records”
Fa tres anys que Francesc Aledón va mudar-se al carrer Sant Pere, número 68. No va nèixer a El Cabanyal però les seues memòries d’infantesa el lliguen al barri. “Per mí és un poble de records perquè per ací passejava en els anys 50”.
Ara, els records s’uneixen al compromís per la lluita per la conservació de la zona. “Volen esborrar la memòria de València i El Cabanyal forma part d’aquesta memòria”, incideix aquest mestre retirat.
El seu compromís és amb el barri i per això ha participat en tres edicions del Portes Obertes. A casa seua acull en aquest cas, les il·lustracions de Dani Sanchis, Ajubel i Josep Renau.“La idea del llibre i de l’exposició em va meravellar perquè és una manera de recuperar la identitat del barri a partir d’històries personals”.
Realitzant aquesta mostra “estem lluitant per una causa en la que creiem” i molta de la gent que visita les cases en Portes Obertes dóna ànims als veïns per què continuen la lluita, com es pot apreciar al llibre de visites que Aledón conserva de la passada edició.Un recorregut paral·lel a la mar, 13 cases (+1), catorze llars diferents, catorze formes de viure El Cabanyal i l’aportació de 36 artistes gràfics.
En açò es resumeix la iniciativa Portes Obertes que aquest any gira al voltant de l’obra Benvinguts al Cabanyal, editada per Media Vaca i il·lustrada per artistes gràfics, en la seua majoria locals, que s’han compromés amb la causa que encapçala la plataforma Salvem El Cabanyal.
La que arranca demà és una edició inusual perquè habitualment es crea el material gràfic a propòsit per a ser exposat i, en aquest cas, l’obra editada s’ha utilitzat com una excusa per a traçar el recorregut expositiu.
El que més entusiasma als veïns, a banda del nivell de les il·lustracions, és que el contingut “és una mirada a la gent del barri”, com comenta Maribel Domènech, presidenta de la plataforma.
Personatges coneguts per tots els veïns, noms il·lustres, notícies divertides, referències de grans artistes com el mateix Vicente Blasco Ibáñez, relats de la Guerra Civil o de la gran riuada que va assolar la ciutat poblen el llibre i la mostra. De fet, per què es conega aquest passat, a cadascun dels dibuixos -dels que es poden adquirir reproduccions- se li ha adjuntat el relat que il·lustren.
Contacte amb la zona
Més enllà de la finalitat artística, Portes Obertesperseguix l’apropament de la resta de veïns de València i d’altres pobles a una zona que s’ha vist afectada per la degradació i sobre la qual pesa la sombra de la possible prolongació de Blasco Ibáñez.
“Que l’Ajuntament diga que va a invertir tres milions d’euros en comprar noves cases al barri per a derrocar-les després és dessolador per a nosaltres com és dessolador per a tota la ciutat”, apuntà Domenech. Però la lluita no decau i ja han passat 13 anys de combat i 13 anys de Portes Obertes i la iniciativa continuarà.
PROTAGONISTES
“He contat una anècdota sobre el meu avi”
Lluís Cerveró té antecedents familiars al barri de El Cabanyal que es remunten tres segles enrere.
Aquest cap de setmana, obri el seu pis de començaments de segle XIX -ubicat al carrer de la Reina número 100- per què es puguin apreciar il·lustracions d’artistes com Micharmunt, Sento Llobell, Alejandra Hidalgo i Mac Diego.
A aquesta exposició i a l’obra editada per Media Vaca “he contat una anècdota del meu avi, que era patró de cabotatge i va entrar a Gènova, durant el govern de Mussolini, amb una bandera roja”, relata Cerveró.
No és la primera volta que Cerveró participa en Portes Obertes. De fet, el mateix any que va adquirir la casa que habita, va oferir-la com a espai expositiu.
“La meua dona i jo ens turnem les visites i establim converses amb les persones que venen a vore l’exposició i la casa”. I no són poques. “Molts estudiants s’apropen al barri i també gent d’altres zones de la ciutat”. Aquesta és la intenció perquè “volem que coneguen a les persones que habitem El Cabanyal”.
“El Cabanyal és per a mi un poble de records”
Fa tres anys que Francesc Aledón va mudar-se al carrer Sant Pere, número 68. No va nèixer a El Cabanyal però les seues memòries d’infantesa el lliguen al barri. “Per mí és un poble de records perquè per ací passejava en els anys 50”.
Ara, els records s’uneixen al compromís per la lluita per la conservació de la zona. “Volen esborrar la memòria de València i El Cabanyal forma part d’aquesta memòria”, incideix aquest mestre retirat.
El seu compromís és amb el barri i per això ha participat en tres edicions del Portes Obertes. A casa seua acull en aquest cas, les il·lustracions de Dani Sanchis, Ajubel i Josep Renau.“La idea del llibre i de l’exposició em va meravellar perquè és una manera de recuperar la identitat del barri a partir d’històries personals”.
Realitzant aquesta mostra “estem lluitant per una causa en la que creiem” i molta de la gent que visita les cases en Portes Obertes dóna ànims als veïns per què continuen la lluita, com es pot apreciar al llibre de visites que Aledón conserva de la passada edició.
Leave a Comment