Premis del Casal Jaume I de Carlet. Parlament de Núria Cadenes
Seguidament adjuntem el parlament que ens va emocionar el 19 de juny del 2010, a l’entrega de premis del Casal Jaume I de Carlet. Moltes gràcies a la gent d’ACPV pel seu premi.
– Hi ha premis que honren qui els rep i premiats que engrandeixen els premis.
Totes dues premisses es donen aquesta nit, ara i aquí.
– És un honor presentar-vos els propers guardonats,
que no necessiten presentació.
– Durant 10, 11, 12 anys,
cada dia de cada dia,
quan sortien als telenotícies
i quan s’havien d’encarar sense càmeres a la barbàrie,
quan omplien els carrers del barri amb milers i milers i milers de persones alçades en so de pau contra els enderrocs
i també quan tornaven a la normalitat de la resistència creativa,
a les reunions de cada dimecres de cada setmana del món,
sempre han estat un exemple de tenacitat i d’honradesa.
– Són la gent bonica i digna que no s’espanta davant del monstre,
aquest monstre embriac d’odi i misèria que ens vol destruir el patrimoni,
les casetes belles arran de mar,
la història de taulellets modernistes que fa que aquest tros de terra sigui únic al món.
– En les condicions més difícils,
fins i tot quan semblava impossible,
han aturat el monstre,
ens han salvat, a tots, la dignitat.
– En les condicions més dures,
somriuen,
fan art i música
i defensen les cases perquè en elles ens hi va la vida.
– Són artistes i pescadors,
mestres i jubilats i dependentes,
metges, pastissers i senyores que van a comprar al mercat i que diuen bon dia, xica, com estàs?
– Són la gent del barri,
la gent del poble
la Plataforma Salvem el Cabanyal.
A continuación adjuntamos el parlamento que nos emocionó el 19 de Junio de 2010, en la entrega de premios del Casal Jaume I de Carlet. Muchas gracias a la gente de ACPV por el reconocimiento.
– Hi ha premis que honren qui els rep i premiats que engrandeixen els premis.
Totes dues premisses es donen aquesta nit, ara i aquí.
– És un honor presentar-vos els propers guardonats,
que no necessiten presentació.
– Durant 10, 11, 12 anys,
cada dia de cada dia,
quan sortien als telenotícies
i quan s’havien d’encarar sense càmeres a la barbàrie,
quan omplien els carrers del barri amb milers i milers i milers de persones alçades en so de pau contra els enderrocs
i també quan tornaven a la normalitat de la resistència creativa,
a les reunions de cada dimecres de cada setmana del món,
sempre han estat un exemple de tenacitat i d’honradesa.
– Són la gent bonica i digna que no s’espanta davant del monstre,
aquest monstre embriac d’odi i misèria que ens vol destruir el patrimoni,
les casetes belles arran de mar,
la història de taulellets modernistes que fa que aquest tros de terra sigui únic al món.
– En les condicions més difícils,
fins i tot quan semblava impossible,
han aturat el monstre,
ens han salvat, a tots, la dignitat.
– En les condicions més dures,
somriuen,
fan art i música
i defensen les cases perquè en elles ens hi va la vida.
– Són artistes i pescadors,
mestres i jubilats i dependentes,
metges, pastissers i senyores que van a comprar al mercat i que diuen bon dia, xica, com estàs?
– Són la gent del barri,
la gent del poble
la Plataforma Salvem el Cabanyal.
Uéééé
En lloc de dir “soy español español español” com s’ha dit tant estos dies de bajoqueria i alegria
preferisc dir, encara que no ho siga, però m’he sent amb ells,
“sóc de Cabanyal, del Cabanyal del Cabanyal”