Emilio Martínez Arroyo. Art públic i cultura ciutadana. Portes Obertes 2008

A la vista de les nombroses propostes llançades des del territori de l’art a debat públic i sobre els afers públics, sembla acomplir-se en part la utopia avantguardista de la vinculació de l’art a la societat, el compromís de l’art i dels artistes amb els problemes del seu context pròxim, del moment que ens ha tocat viure. Artículo de EMILIO MARTÍNEZ ARROYO.

A CONTRAPÈL, CABANYAL PORTES OBERTES

En els darrers anys les pràctiques artístiques que han donat lloc al que denominem art públic sorgeixen com a resposta a les noves condicions socioeconòmiques i culturals de finals del segle XX en l’era del nou capitalisme.

Si bé no sempre resulta fàcil de delimitar l’àmbit d’actuació de les propostes d’art públic –fins i tot el terme mateix resulta desbordat per les diferents modalitats d’intervencions artístiques que li atribuïm–, també és cert que ens resulta molt útil aquesta denominació, ja que totes aquestes pràctiques, tot i les seues diferències, presenten algunes afinitats, amb major o menor intensitat, segons els casos. Entre aquestes afinitats ens interessa destacar l’interés per la seua audiència, pel context social en què s’insereixen.A contrapelo, Cabanyal Portes Obertes.

A la vista de las numerosas propuestas lanzadas desde el territorio del arte a debate público y sobre los asuntos públicos, parece verse realizada en parte la utopía vanguardista de la vinculación del arte a la sociedad, el compromiso del arte y de los artistas con los problemas de su contexto próximo, del momento que nos ha tocado vivir. En los últimos años las prácticas artísticas que han dado lugar a lo que venimos denominando ARTE PÚBLICO surgen como respuesta a las nuevas condiciones socioeconómicas y culturales del final del siglo XX en la era del nuevo capitalismo.

Si bien no siempre resulta fácilmente delimitable el ámbito de actuación de las propuestas de arte público, incluso el propio término resulta desbordado por las distintas modalidades de intervenciones artísticas que le atribuimos, también es cierto que nos resulta muy útil esta denominación pues todas estas prácticas a pesar de sus diferencias presentan algunas afinidades, con mayor o menor intensidad, según los casos. Entre estas afinidades nos interesa destacar el interés por su audiencia, por el contexto social en el que se insertan.

Aquestes pràctiques artístiques formen part d’una cultura ciutadana i la defineixen, s’inscriuen en un conjunt de valors d’una cultura vinculada a un context i tenen la intenció de formar part activa en el desenvolupament d’una comunitat. Un element inevitable en la formació de la cultura ciutadana serà la manera en què es manifestarà el poder polític. Algunes pràctiques artístiques estan interessades a desvelar i posar en evidència els excessos del poder i els seus efectes, com a mitjà per a participar en el debat propi de la formació d’aquesta cultura ciutadana.

En la complexitat de la ciutat contemporània, on la diferència és un valor i un indicador d’un ecosistema equilibrat i sa, es requereix un quefer polític que respecte la diversitat. En ocasions, en els mateixos sistemes democràtics assistim a la imposició de decisions unilaterals dels governants enarborant majories electorals que, sense atendre les opinions dels ciutadans afectats, sense buscar enteses o col·laboracions àmplies, acaben en enfrontaments i resistències que principalment desvirtuen el mateix sentit d’allò majoritari.

El veïnatge universal només existeix a través d’allò local. La ciutat, el barri, el carrer són objectes del debat públic. En aquest context va sorgir Cabanyal Portes Obertes el 1998; com un esdeveniment públic que reivindicava la rehabilitació del Cabanyal enfront dels plans de l’equip de govern de l’Ajuntament de València que implicaven una sèrie d’actuacions urbanístiques que desfigurarien el barri fins al punt de mutilar definitivament la seua identitat urbanística i social.

La decisió presa per les autoritats locals va ser la de prolongar una avinguda a través del barri per a facilitar la comunicació de vehicles cap a les platges de la ciutat. Amb el nom eufemístic de Projecte Especial de Protecció i Rehabilitació Integral del Barri del Cabanyal, es va presentar un projecte que en la pràctica suposava la partició del barri en dos, amb una bretxa de 150 metres d’amplària i la demolició de 1.654 habitatges amb el consegüent desallotjament dels veïns.

El 1998 un grup d’artistes veïns del Cabanyal ens vam integrar en la plataforma ciutadana Salvem el Cabanyal, acabada de formar per veïns alertats per les primeres informacions sobre les intencions de l’Ajuntament sobre el barri. El barri del Cabanyal, protegit per la figura BIC (bé d’interés cultural), estava pendent de rehabilitació per l’administració local i autonòmica després d’anys d’abandó per part de les institucions, amb manca d’equipaments i immobles per rehabilitar.

Un dels elements que defineix el projecte Cabanyal Portes Obertes és la seua vocació d’integrar-se i col•laborar en el moviment ciutadà, en el nostre cas en la Plataforma Salvem el Cabanyal de València.

Cabanyal Portes Obertes sempre es va definir com un instrument en la lluita social d’un nombrós grup de ciutadans enfront del que considerem un abús de poder d’una institució política i d’un partit polític, en matèria urbanística, social i cultural. En aquest cas particular, del barri del Cabanyal de València, que és extensible a tants barris i cuitats de molts altres llocs.

La capacitat dels moviments socials per a intervenir en els problemes que els afecten, específicament en l’àmbit de la ciutat i l’urbanisme, és molt relativa. Aquests moviments socials recolzen cada vegada més en experts de diverses disciplines de les ciències socials que reafirmen i proporcionen un cos teòric necessari. Aquestes aportacions disciplinars converteixen els plantejaments inicials en alternatives reals d’actuació. Les preses de decisions reservades als partits polítics i els seus dirigents tenen la necessitat de valorar i prendre en consideració els punts de vista dels col·lectius socials en la mesura de les necessitats del sistema de poder en el qual s’insereixen. Dins d’aquest context, la necessitat o pertinença de les aportacions des de l’àmbit de les pràctiques artístiques resulta evident i contrastat. Això no obstant, la seua influència, el seu pes i importància ha d’allunyar-se de temptacions maximalistes i assumir-se com a part –potser no essencial– d’un procés o un conjunt d’elements que intervenen i defineixen la capacitat i la presència d’un moviment social determinat. La capacitat de mobilització ciutadana, el seu impacte mediàtic, la capacitat de cohesió i organització del grup social.

Cabanyal Portes Obertes és un projecte d’intervencions artístiques que reivindica la rehabilitació del barri del Cabanyal de València. Aquest és un dels tres barris de la ciutat declarats bé d’interés cultural per les autoritats autonòmiques, que és el màxim grau de protecció sobre els centres històrics a la nostra comunitat; un antic barri de pescadors, que corre paral·lel a la platja de la ciutat.

L’element característic de Portes Obertes és convertir la mateixa textura del barri en l’escenari de l’esdeveniment; és a dir, en un suport únic, viu, el qual es troba greument amenaçat d’extinció. Hi destaca, sobretot, la utilització de les cases dels veïns com a espais expositius; espais de la vida quotidiana que alberguen durant unes setmanes obres de tots aquells artistes que volen mostrar la seua solidaritat amb el Cabanyal i el seu rebuig al projecte urbanístic proposat. No és la primera vegada en l’àmbit de l’art contemporani que es proposen experiències semblants; ara bé, tampoc no n’hi ha hagut tantes (Chambres d’amis a Gante, Show roms a Califòrnia, etc.), ni han tingut gaire difusió. En la majoria de casos han estat convocatòries institucionals que han obviat el component polític que resulta intrínsec a la relació de la casa amb la ciutat, de la casa com a element cel·lular en l’organització de la ciutat.

Els objectius inicials de Cabanyal Portes Obertes van ser enunciats de la manera següent: la sensibilització al voltant d’aquesta problemàtica ha d’arribar al nombre més ampli possible de persones i la mostra ha de ser un altaveu que l’amplifique en el context de la ciutat –dins i fora–, que trenque així una certa voluntat de minimitzar-la per part de les autoritats locals actuals i genere una imatge que mostre la vertadera complexitat i gravetat d’aquesta situació davant de la instrumentalització mediàtica dels promotors del projecte. En segon lloc, ha d’actuar sobre els mateixos veïns del barri motivant-ne la participació, reactivant-ne els elements identitaris o un cert orgull d’ésser. Aquests han estat durant molt de temps oblidats per les administracions polítiques que els han abandonat a la seua sort, fent abandó de les seues obligacions socials i fins i tot legals, convertides en lletra morta al lliure arbitri de la voluntat i en aquest cas de la manca de voluntat de l’administració.

Després de l’èxit inicial de la primera edició el 1998 amb la participació de més d’un centenar d’artistes, Cabanyal Portes Obertes s’ha celebrat anualment fins a l’actualitat en diversos formats, i en totes les edicions ha tingut una important afluència de públic, una important repercussió mediàtica de l’esdeveniment i de la problemàtica social, la seua difusió local i nacional, i el suport del moviment veïnal i les seues reivindicacions.

Tanmateix, la influència de Portes Obertes en la resolució del conflicte no pot ser independent del mateix moviment ciutadà en el qual s’insereix. Si bé, d’una banda, s’ha paralitzat en els tribunals un projecte urbanístic que les autoritats donaven per fet el 1999 i que enderrocava 1.651 habitatges, amb el consegüent èxode de la població afectada i la destrucció irreversible d’un barri històric i protegit pel seu valor com a bé d’interés cultural, d’altra banda, el projecte continua vigent en la voluntat de les autoritats actuals que governen l’Ajuntament de València i no s’ha produït fins ara una mediació, un diàleg entre les autoritats i el moviment ciutadà per a abordar la problemàtica i consensuar solucions de futur. Considerem que aquesta mediació, aquest diàleg per a afrontar els conflictes entre les autoritats i els moviments ciutadans és un element clau que defineix les diferents formes d’exercir el poder en la cultura contemporània.

El temps ens imposa una valoració de la pertinència, de la importància relativa o l’interés del projecte Cabanyal Portes Obertes dins del moviment ciutadà al barri del Cabanyal i a la ciutat de València. I d’aquesta reflexió apareixen elements que no estaven definits a priori en els objectius de l’esdeveniment i que ens han permés aprendre i definir amb més intensitat les relacions entre les pràctiques artístiques contemporànies i els moviments ciutadans. Aquests elements afecten tres nivells: les formes de poder, la dinàmica dels moviments socials i les mateixes pràctiques artístiques. Si bé cada un d’aquests tres nivells donaria lloc a un assaig en sí, sí que considere pertinent apuntar ací algunes qüestions centrals que necessàriament hauríem de tractar.

Pel que fa a les pràctiques de poder, és inevitable la referència a l’apropiació dels discursos, especialment els emergents de l’ecologia, la participació ciutadana, la cohesió social, etc., que són apropiats, engolits i regurgitats de manera que queden desactivats els seus principis actius i resten a mercé de les mateixes pràctiques de poder.

Respecte a la dinàmica dels moviments socials, la gestació d’un moviment ciutadà cada vegada més conscient dels seus interessos i amb un discurs més explícit i definit.

Quant a les pràctiques artístiques, caldria anomenar la destil·lació de recursos expressius i formals de l’art segons els contextos, la despreocupació per l’autoreferencialitat, l’adaptació als espais de l’experiència col·lectiva problematitzada. La col·laboració en la formació del sentit crític davant dels discursos hegemònics.

EMILIO MARTÍNEZ ARROYO

Estas prácticas artísticas forman parte y definen una cultura ciudadana, se inscriben en un conjunto de valores de una cultura vinculada a un contexto. Tienen la intención de formar parte activa en el desarrollo de una comunidad. Un elemento inevitable en la formación de la cultura ciudadana será la forma en que se va a manifestar el poder político. Algunas prácticas artísticas están interesadas en desvelar y poner en evidencia los excesos del poder y sus efectos, como medio para participar en el debate propio de la formación de esta cultura ciudadana.

En la complejidad de la ciudad contemporánea, donde la diferencia es un valor y un indicador de un ecosistema equilibrado y sano, requiere de un hacer político que respete la diversidad. En ocasiones, en los propios sistemas democráticos asistimos a la imposición de decisiones unilaterales de los gobernantes enarbolando mayorías electorales que sin atender las opiniones de los ciudadanos afectados, sin buscar entendimientos o colaboraciones amplias, acaban en enfrentamientos y resistencias que principalmente desvirtúan el mismo sentido de lo mayoritario.

La aldea global solo existe a través de lo local. La ciudad, el barrio, la calle son objetos del debate público. En este contexto surgió Cabanyal Portes Obertes en 1998 como un evento de arte público que revindicaba la rehabilitación del barrio del Cabanyal frente a los planes del equipo de gobierno del Ayuntamiento de Valencia que implicaban una serie de actuaciones urbanísticas que desfigurarían el barrio hasta el punto de mutilar definitivamente su identidad urbanística y social.

La decisión tomada por las autoridades locales fue la de prolongar una avenida a través del barrio para facilitar la comunicación de vehículos hacia las playas de la ciudad. Con el eufemístico nombre de Proyecto Especial de Protección y Rehabilitación Integral del barrio del Cabanyal, se presentó un proyecto que en la práctica suponía la partición del barrio en dos con una brecha de 150 metros de ancha y la demolición de 1654 viviendas con el consiguiente desalojo de sus vecinos.

En 1998 un grupo de artistas vecinos del Cabanyal, nos integramos en la plataforma ciudadana Salvem el Cabanyal, recién formada por vecinos alertados por las primeras informaciones sobre las intenciones del ayuntamiento sobre el barrio. El barrio del Cabanyal protegido por la figura Bien de Interés Cultural estaba pendiente de rehabilitación por la administración local y autonómica después de años de abandono por las instituciones con falta de equipamientos e inmuebles por rehabilitar.

Uno de los elementos que define el proyecto Cabanyal Portes Obertes es su vocación para integrarse y colaborar en el movimiento ciudadano, en nuestro caso en la Plataforma Salvem el Cabanyal de Valencia.

Cabanyal Portes Obertes siempre se definió como un instrumento en la lucha social de un numeroso grupo de ciudadanos frente a lo que consideramos un abuso de poder de una institución política y de un partido político, en materia urbanística, social y cultural. En este caso particular del barrio del Cabanyal de Valencia, que es extensible a tantos barrios y ciudades de muchos otros lugares.

La capacidad de los movimientos sociales para intervenir en los problemas que les atañen, específicamente en el ámbito de la ciudad y el urbanismo es muy relativa. Estos movimientos sociales se apoyan cada vez más en expertos de diversas disciplinas de las ciencias sociales que reafirman y proporcionan un cuerpo teórico necesario. Estas aportaciones disciplinares convierten los planteamientos iniciales en alternativas reales de actuación. Las tomas de decisiones reservadas a los partidos políticos y sus dirigentes se ven en la necesidad de valorar y tomar en consideración los puntos de vista de los colectivos sociales en la medida de las necesidades del sistema de poder en el que se insertan. Dentro de este contexto la necesidad o pertinencia de las aportaciones desde el ámbito de las prácticas artísticas resulta evidente y contrastado. Sin embargo su influencia, peso e importancia debe alejarse de tentaciones maximalistas y asumirse como parte, quizás no esencial, de un proceso o un conjunto de elementos que intervienen y definen la capacidad y presencia de un determinado movimiento social. La capacidad de movilización ciudadana, su impacto mediático, la capacidad de cohesión y organización del grupo social.

Cabanyal Portes Obertes es un proyecto de intervenciones artísticas que reivindica la rehabilitación del barrio del Cabanyal, en Valencia. Uno de los tres barrios de la ciudad declarado Bien de Interés Cultural, por las autoridades autonómicas, que es el máximo grado de protección sobre los centros históricos en nuestra comunidad. Un antiguo barrio de pescadores, que se extiende paralelo a la playa de la ciudad.

El elemento característico Portes Obertes es convertir la propia textura del barrio en el escenario del evento, un soporte único, vivo y gravemente amenazado de extinción. Especialmente, utilizando las casas de los vecinos como espacios expositivos. Espacios de la vida cotidiana que albergan durante unas semanas obras de todos aquellos artistas que quieren mostrar su solidaridad con el Cabanyal y su rechazo al proyecto urbanístico propuesto. No es la primera vez en el ámbito del arte contemporáneo que se han propuesto experiencias similares, tampoco ha habido tantas (Chambres d’amis en Gante, Show roms en California, etc.) ni han tenido excesiva difusión, en la mayor parte de los casos han sido convocatorias institucionales que han obviado el componente político que resulta intrínseco a la relación de la casa – ciudad, casa como elemento celular en la organización de la ciudad.

Los objetivos iniciales de Cabanyal Portes Obertes fueron enunciados del siguiente modo: este evento tiene unos objetivos que deben ser claramente definidos. La sensibilización en torno a esta problemática debe alcanzar al mayor número de personas posible y la muestra debe ser un altavoz que la amplifique en el contexto de la ciudad, y fuera de ella, rompiendo cierta voluntad de minimizarla por parte de las autoridades locales del momento. Generando una imagen que muestre la verdadera complejidad y gravedad de esta situación frente a la instrumentalización mediática de los promotores del proyecto. En segundo lugar debe actuar sobre los propios vecinos del barrio motivando su participación, reactivando sus elementos identitarios, un cierto orgullo de ser de_, durante tanto tiempo olvidados por las administraciones políticas que los han abandonado a su suerte, haciendo dejación de sus obligaciones sociales e incluso legales, convertidas en papel mojado al libre albedrío de la voluntad y en este caso de la falta de voluntad de la administración.

Después del éxito inicial de la primera edición en 1998 con la participación de mas de un centenar artistas, Cabanyal Portes Obertes se viene celebrando anualmente en diversos formatos hasta el presente y en todas sus ediciones ha contado con una importante afluencia de público, una importante repercusión mediática del evento y de la problemática social, su difusión local y nacional, y el respaldo al movimiento vecinal y a sus reivindicaciones.

Sin embargo la influencia de Portes Obertes en la resolución del conflicto no puede ser independiente del propio movimiento ciudadano en el que se inserta. Si por un lado se ha paralizado en los tribunales un proyecto urbanístico que las autoridades daban por realizado en 1999 y que derruía 1651 viviendas, con el consiguiente éxodo de la población afectada y la destrucción irreversible de un barrio histórico y protegido por su valor como Bien de Interés Cultural, por otro lado el proyecto esta vigente en la voluntad de las autoridades actuales que gobiernan el Ayuntamiento de Valencia y no se ha producido hasta el momento una mediación, un dialogo entre las autoridades y el movimiento ciudadano para abordar la problemática y consensuar soluciones de futuro. Consideramos que esta mediación, este dialogo para enfrentar los conflictos entre las autoridades y los movimientos ciudadanos, es un elemento clave que define las diferentes formas de ejercer el poder en la cultura contemporánea.

El tiempo nos impone una valoración de la pertinencia, importancia relativa o interés del proyecto Cabanyal Portes Obertes dentro del movimiento ciudadano en el barrio del Cabanyal y en la ciudad de Valencia. Y de esta reflexión aparecen elementos que no estaban definidos a priori en los objetivos del evento y que nos han permitido aprender y definir con mayor intensidad las relaciones entre las prácticas artísticas contemporáneas y los movimientos ciudadanos. Estos elementos atañen a tres niveles: las formas de poder, la dinámica de los movimientos sociales y las propias prácticas artísticas. Si bien cada uno de estos tres niveles da lugar a un ensayo propio si considero pertinente apuntar algunas cuestiones centrales que necesariamente deberían ser tratadas.

Respecto a las prácticas de poder es inevitable la referencia a la apropiación de los discursos, especialmente los emergentes del estilo ecología, participación ciudadana, cohesión social, etc. que son apropiados, engullidos y regurgitados de tal manera que quedan desactivados sus principios activos y a merced de las propias prácticas de poder.

Respecto a la dinámica de los movimientos sociales la gestación de un movimiento ciudadano cada vez más consciente de sus intereses y con un discurso más explicito y definido.

Respecto a las prácticas artísticas nombrar la destilación de recursos expresivos y formales del arte en función de los contextos, la despreocupación por la autorreferencialidad, la adaptación a los espacios de la experiencia colectiva problematizada. La colaboración en la formación del sentido crítico frente a los discursos hegemónicos.

Emilio Martínez Arroyo