Otávio Luz. Portes Obertes 2008
Otávio Luz. Els barris del Cabanyal-Canyamelar antigament eren els poblats marítims que tenien una tradició pesquera important, ja que pràcticament quasi totes les personas que hi habitaven vivien de la mar. Junt a esta tradició pesquera, existien també altres tradicions que abraçaven la vida social i religosa, en són exemples: les celebracions del període quaresmal què culminaven a mode de processó per tot el barri el divendres sant i el diumenge de resurrecció.
Esta tradició que hui en dia encara es viva, queda reflectida en l’arquitectura de la zona, que manté incrustats en algunes parets del barri taulellets, representant les estacions de la “Via Sacra” com un senyal per que la processó quaresmal recorde la vida, passió i mort de Jesucrist.
Els taulellets, són una tècnica mil·lenària i perfecta per ambients exteriors, i al Cabanyal-Canyamelar, en podem trobar una representació meravellosa si donem una passejada pels seus carrers.
Otávio Luz
Els barris del Cabanyal-Canyamelar antigament eren els poblats marítims que tenien una tradició pesquera important, ja que pràcticament quasi totes les personas que hi habitaven vivien de la mar.
Junt a esta tradició pesquera, existien també altres tradicions que abraçaven la vida social i religosa, en són exemples: les celebracions del període quaresmal què culminaven a mode de processó per tot el barri el divendres sant i el diumenge de resurrecció.
Esta tradició que hui en dia encara es viva, queda reflectida en l’arquitectura de la zona, que manté incrustats en algunes parets del barri taulellets, representant les estacions de la “Via Sacra” com un senyal per que la processó quaresmal recorde la vida, passió i mort de Jesucrist.
Els taulellets, són una tècnica mil·lenària i perfecta per ambients exteriors, i al Cabanyal-Canyamelar, en podem trobar una representació meravellosa si donem una passejada pels seus carrers.
Altra tradició religosa important és el dia de Nostra Senyora del Carme, patrona dels mariners i molt commemorada a tota Espanya. El costum als poblats marítims és de traure a la mar els vaixells pesquers en processó, es fa un esmorçar i els vaixells fan sonar les seues sirenes per celebrar el dia.
Débora de Castro, una dona religosa, és des de fa molts anys una persona que zela per la imatge de Nostra Senyora del Carme, junt a la confraria de la dita verge. Débora viu al carrer Pescadors 32 i sa casa, està amenaçada per un pla diabòlic d’ordenació urbanística que, injustament, vol portar a terme l’actual Ajuntament de València.
A més de participar amb la confraria de Nostra Senyora del Carme, Débora resa a l’altar que tradicionalment prepara per a esta celebració a sa casa, reunint a familiars i veïns per compartir la seua devoció.
Débora de Castro es troba molt afectada per esta proposta de l’Ajuntament, ja que si arribara a fer-se, açò significaria que la seua vida, la seua història, les seues costums i tota la seua vida social es destruiria de la mateixa manera que ho faria sa casa.
Sent ésta la situació, Débora s’unix a les personas que lluiten per la conservació del barri, que porten resistint més de 10 anys en contra d’este indecorós atac al patrimoni, i participa en les PPOO (Portes Obertes) obrint les portes de sa casa, no sols als veïns, sinó a tota València i a tots aquells que vullguen entrar a sa casa per que així, les persones que la visiten adquirisquen una conciència i es comprometen a l’hora de combatre contra esta terrible amenaça.
Destruir el passat no és respectar el present ni mirar cap al futur. ¿Què és el futur sense història?
Salvem el Cabanyal-Canyamelar
SI A LA REHABILITACIÓ I NO A LA DESTRUCCIÓ
Altra tradició religosa important és el dia de Nostra Senyora del Carme, patrona dels mariners i molt commemorada a tota Espanya. El costum als poblats marítims és de traure a la mar els vaixells pesquers en processó, es fa un esmorçar i els vaixells fan sonar les seues sirenes per celebrar el dia.
Débora de Castro, una dona religosa, és des de fa molts anys una persona que zela per la imatge de Nostra Senyora del Carme, junt a la confraria de la dita verge. Débora viu al carrer Pescadors 32 i sa casa, està amenaçada per un pla diabòlic d’ordenació urbanística que, injustament, vol portar a terme l’actual Ajuntament de València.
A més de participar amb la confraria de Nostra Senyora del Carme, Débora resa a l’altar que tradicionalment prepara per a esta celebració a sa casa, reunint a familiars i veïns per compartir la seua devoció.
Débora de Castro es troba molt afectada per esta proposta de l’Ajuntament, ja que si arribara a fer-se, açò significaria que la seua vida, la seua història, les seues costums i tota la seua vida social es destruiria de la mateixa manera que ho faria sa casa.
Sent ésta la situació, Débora s’unix a les personas que lluiten per la conservació del barri, que porten resistint més de 10 anys en contra d’este indecorós atac al patrimoni, i participa en les PPOO (Portes Obertes) obrint les portes de sa casa, no sols als veïns, sinó a tota València i a tots aquells que vullguen entrar a sa casa per que així, les persones que la visiten adquirisquen una conciència i es comprometen a l’hora de combatre contra esta terrible amenaça.
Destruir el passat no és respectar el present ni mirar cap al futur. ¿Què és el futur sense història?
Salvem el Cabanyal-Canyamelar
SI A LA REHABILITACIÓ I NO A LA DESTRUCCIÓ
Leave a Comment