No et calles! Portes Obertes 2008
Enrique Carrazoni. 2 Fotografies murals de 100 X 300 cm. Una transparent (duraclear) i una altra translúcida (duratrans).Els murals van solapats, amb una distància entre ells d’uns cinquanta centímetres; el primer és transparent i el segon translúcid, suspesos en l’espai i deixant gairebé ocults els balcons de l’habitació.
La primera imatge és un mur foradat i transparent que ens deixa “veure” la segona imatge (Carrer de La Reina) de dues formes: a través dels forats i de tota la imatge. Potser eixa és la doble visió que se li imposa al ciutadà: PASSIVITAT I CONFUSIÓ.
Estem assistint a una especulació urbanística tan salvatge, que per a portar-la a cap no importa si tenen que canviar el Pla General i, fins i tot, tractar d’eliminar la protecció d’un barri que està catalogat com BÉ D’INTERÉS CULTURAL (B.I.C). Este és el cas del Cabanyal, un exemple únic d’arquitectura popular.
Enrique Carrazoni
2 Fotografies murals de 100 X 300 cm. Una transparent (duraclear) i una altra translúcida (duratrans).
Els murals van solapats, amb una distància entre ells d’uns cinquanta centímetres; el primer és transparent i el segon translúcid, suspesos en l’espai i deixant gairebé ocults els balcons de l’habitació.
La primera imatge és un mur foradat i transparent que ens deixa “veure” la segona imatge (Carrer de La Reina) de dues formes: a través dels forats i de tota la imatge. Potser eixa és la doble visió que se li imposa al ciutadà: PASSIVITAT I CONFUSIÓ.
Estem assistint a una especulació urbanística tan salvatge, que per a portar-la a cap no importa si tenen que canviar el Pla General i, fins i tot, tractar d’eliminar la protecció d’un barri que està catalogat com BÉ D’INTERÉS CULTURAL (B.I.C). Este és el cas del Cabanyal, un exemple únic d’arquitectura popular.
Leave a Comment