La genealogia de la consciència. Portes Obertes 2008
Mira Bernabeu. La genealogia de la consciència, és un projecte de caràcter documental, que pretén realitzar fotografies i vídeos d’associacions, col·lectius o grups de persones unides per una reivindicació comuna. Imatges que pel seu caràcter documental i arxivístic intenten deixar constància de la capacitat del ser humà individual per a associar-se amb els seus semblants en pro d’invocar el seu malestar.
Assumir la tasca de deixar record de quelcom que amb el temps hipotèticament desapareixerà. El caràcter documental del projecte s’inclou en la creació artística i no dins del caràcter documentalista clàssic de llibre o premsa. Intente ser testimoni directe de les denúncies, testimoniatges i situacions davall les quals les diferents associacions construïxen les seues estratègies de treball. D’alguna manera s’origina una “doble denúncia”: d’una banda, la produïda per mi al convertir-me en testimoni presencial i crític de la realitat en què vivim. I per un altre, la produïda per les pròpies associacions a través de les diferents premisses incloses en el discurs de la seua reivindicació; el seu profund caràcter crític i de denúncia.
Mira Bernabeu
La genealogia de la consciència, és un projecte de caràcter documental, que pretén realitzar fotografies i vídeos d’associacions, col·lectius o grups de persones unides per una reivindicació comuna. Imatges que pel seu caràcter documental i arxivístic intenten deixar constància de la capacitat del ser humà individual per a associar-se amb els seus semblants en pro d’invocar el seu malestar. Assumir la tasca de deixar record de quelcom que amb el temps hipotèticament desapareixerà. El caràcter documental del projecte s’inclou en la creació artística i no dins del caràcter documentalista clàssic de llibre o premsa. Intente ser testimoni directe de les denúncies, testimoniatges i situacions davall les quals les diferents associacions construïxen les seues estratègies de treball. D’alguna manera s’origina una “doble denúncia”: d’una banda, la produïda per mi al convertir-me en testimoni presencial i crític de la realitat en què vivim. I per un altre, la produïda per les pròpies associacions a través de les diferents premisses incloses en el discurs de la seua reivindicació; el seu profund caràcter crític i de denúncia.
En La genealogia de la consciència es revela un gest crític, degut també al mitjà utilitzat a l’hora de materialitzar el treball: fotografia. Este posa en evidència la complexitat del procés de comunicació a traves del qual s’establixen les relacions entre informació, representació i experiència visual: la manera en què les coses s’insinuen i es parlen, la relació entre el que es veu i el que es diu, allò que s’oculta i el que es mostra, l’invisible i el visible.
Les fotografies en color i a manera de tríptic (retrat social d’un sol membre de l’associació, de tots els membres de l’associació i dels líders culpables de la situació d’esta) són concebudes amb la intenció de traduir la realitat en imatges, mostrant al món la quantitat d’associacions de persones que existixen en ell. La pròpia tècnica fotogràfica i el distanciament emocional que esta pot produir, marquen el caràcter testimonial i objectiu que es pretén. Estes imatges fragmentades poden ser interpretades des de diferents contextos socials, culturals, històrics o polítics. El seu poder radica sobretot en els seus silencis, en el que no mostren, en allò que suggerixen. “No parlen de certeses ni de veritats, sinó d’intuïcions, d’hipòtesi, de sensacions o de poesia” (Gili, Marta. Parlar i callar. EXIT Express, núm. 10, març 2005)
La genealogía de la consciència.
Salvem El Cabanyal, Valencia, Spain, founded in 1998. #1.
2005. Tríptic.
Fotografies color siliconades / marc de fusta.
69 cm. x 264cm.
Edició: 1/5.
Mira Bernabeu
La genealogía de la consciència.
Salvem EL Cabanyal, Valencia, Spain, founded in 1998. #2.
2005.
Fotografia color siliconada / marc de fusta.
69 cm. x 126cm.
Edició: 1/5.
En La genealogia de la consciència es revela un gest crític, degut també al mitjà utilitzat a l’hora de materialitzar el treball: fotografia. Este posa en evidència la complexitat del procés de comunicació a traves del qual s’establixen les relacions entre informació, representació i experiència visual: la manera en què les coses s’insinuen i es parlen, la relació entre el que es veu i el que es diu, allò que s’oculta i el que es mostra, l’invisible i el visible.
Les fotografies en color i a manera de tríptic (retrat social d’un sol membre de l’associació, de tots els membres de l’associació i dels líders culpables de la situació d’esta) són concebudes amb la intenció de traduir la realitat en imatges, mostrant al món la quantitat d’associacions de persones que existixen en ell. La pròpia tècnica fotogràfica i el distanciament emocional que esta pot produir, marquen el caràcter testimonial i objectiu que es pretén. Estes imatges fragmentades poden ser interpretades des de diferents contextos socials, culturals, històrics o polítics. El seu poder radica sobretot en els seus silencis, en el que no mostren, en allò que suggerixen. “No parlen de certeses ni de veritats, sinó d’intuïcions, d’hipòtesi, de sensacions o de poesia” (Gili, Marta. Parlar i callar. EXIT Express, núm. 10, març 2005)
La genealogía de la consciència.
Salvem El Cabanyal, Valencia, Spain, founded in 1998. #1.
2005. Tríptic.
Fotografies color siliconades / marc de fusta.
69 cm. x 264cm.
Edició: 1/5.
Mira Bernabeu
La genealogía de la consciència.
Salvem EL Cabanyal, Valencia, Spain, founded in 1998. #2.
2005.
Fotografia color siliconada / marc de fusta.
69 cm. x 126cm.
Edició: 1/5.
Leave a Comment