Judith Klaus. Portes Obertes 2008
Judith Klaus. Quan ella va vindre a viure amb mi al Cabanyal, fou perquè a Judith li encantà el barri. Per la seua apariència, els seus carrers, les seues cases i per estar a la vora del mar. Vivint ahí i passant el temps va conéixer els veïns i la gent del barri. Fou llavors que s’adonà de que el que tenia d’especial el Cabanyal no era sols la seva apariencia física sinó també les vides que plenaven les cases i els carrers.
Des d’aquell moment els veïns, les famílies que hi viuen des de fa generacions i els amics van ser i són l’ànima del Cabanyal per ella.
Tal vegada per això, volgué donar-los cares a les cases i a les portes que es trobaven tancades i que, quan s’obrin, donen pas a tot un món que hui en dia a penes es coneix.
Gundi Cervero
Judith Klaus
Quan ella va vindre a viure amb mi al Cabanyal, fou perquè a Judith li encantà el barri. Per la seua apariència, els seus carrers, les seues cases i per estar a la vora del mar.
Vivint ahí i passant el temps va conéixer els veïns i la gent del barri. Fou llavors que s’adonà de que el que tenia d’especial el Cabanyal no era sols la seva apariencia física sinó també les vides que plenaven les cases i els carrers. Des d’aquell moment els veïns, les famílies que hi viuen des de fa generacions i els amics van ser i són l’ànima del Cabanyal per ella.
Tal vegada per això, volgué donar-los cares a les cases i a les portes que es trobaven tancades i que, quan s’obrin, donen pas a tot un món que hui en dia a penes es coneix.
Gundi Cervero
Leave a Comment