Quin és el límit. Portes Obertes 2008
Vicente Ortíz. QUIN ÉS EL LÍMIT. Instal•lació 1998. Dues projeccions de diapositives sobre unapantalla translúcida, unitat de foses, sense audio. Parlar avui del què és i significà Portes Obertes deu anys enrere, té un sentit en allò que va significar aquesta proposta a nivell personal i professional.
Abans de tot, era la situació, la incògnita, que tot allò em suscitava i, senzillament, aquest fou l’origen del meu treball, realitzat a redós de Portes Obertes i específic per a aquest esdeveniment.
També suposava una implicació social i un posicionament que em portà a plantejar el treball amb referències publicitàries, una imatge més que un text. La pregunta s’entén com un slogan i qüestiona el límit d’una decisió política que posa en marxa la gran màquina devoradora de “la terra “ i de l’entramat social. Durant els dies previs a l’exposició de 1998 hi havia una màquina excavadora retirant arena de la platja de Les Arenes. La dita màquina és la que apareix en la projecció movent-se d’un costat a l’altre, mentre cada poc de temps, veiem intercalada la frase simple i oberta ¿Quin és el límit? … a tot açò…
Vicente Ortíz.
QUIN ÉS EL LÍMIT. Instal•lació 1998.
Dues projeccions de diapositives sobre unapantalla translúcida, unitat de foses, sense audio
Parlar avui del què és i significà Portes Obertes deu anys enrere, té un sentit en allò que va significar aquesta proposta a nivell personal i professional. Abans de tot, era la situació, la incògnita, que tot allò em suscitava i, senzillament, aquest fou l’origen del meu treball, realitzat a redós de Portes Obertes i específic per a aquest esdeveniment.
També suposava una implicació social i un posicionament que em portà a plantejar el treball amb referències publicitàries, una imatge més que un text. La pregunta s’entén com un slogan i qüestiona el límit d’una decisió política que posa en marxa la gran màquina devoradora de “la terra “ i de l’entramat social. Durant els dies previs a l’exposició de 1998 hi havia una màquina excavadora retirant arena de la platja de Les Arenes. La dita màquina és la que apareix en la projecció movent-se d’un costat a l’altre, mentre cada poc de temps, veiem intercalada la frase simple i oberta ¿Quin és el límit? … a tot açò…
El treball es va exposar al local de “Julio”, un saló de lloguer utilitzat per a celebracions. Situat en ple cor de El Cabanyal. La projecció es va realitzar en una de les finestres visible des del carrer per als vianants.
L’espai expositiu és fonamental en aquesta obra, la projecció és vista en la finestra per la banda del carrer, quedant totalment integrada en la façana d’una casa de El Cabanyal. Malgrat ser un espai públic i exterior, l’obra només podia veure’s a partir del vespre, al caient de la foscor de la nit.
L’espectador només podia observar l’obra des de l’exterior, però la seua visió de la finestra podia donar una idea del sentiment existent a l’interior d’aquestes cases.
El treball es va exposar al local de “Julio”, un saló de lloguer utilitzat per a celebracions. Situat en ple cor de El Cabanyal. La projecció es va realitzar en una de les finestres visible des del carrer per als vianants.
L’espai expositiu és fonamental en aquesta obra, la projecció és vista en la finestra per la banda del carrer, quedant totalment integrada en la façana d’una casa de El Cabanyal. Malgrat ser un espai públic i exterior, l’obra només podia veure’s a partir del vespre, al caient de la foscor de la nit.
L’espectador només podia observar l’obra des de l’exterior, però la seua visió de la finestra podia donar una idea del sentiment existent a l’interior d’aquestes cases.
Leave a Comment