Nàufrags. Portes Obertes 2008
Amparo Carbonell. Ja no recordava quan, però algú li havia dit que una botella buida per a un nàufrag era quelcom molt valuós, possiblement una d’eixes cinc coses que es portaria a una illa deserta (havent sigut nàufrag per endavant, clar…), junt amb el llibre, el ganivet, la companyia… Era quasi tan important com l’aigua. Representava l’única possibilitat de connectar-se novament al món.
Amparo Carbonell
Connectar-se… Pareix tan fàcil, veritat?, fas “click” i ja. Marques uns quants números i algú, atentament, esta disposat a escoltar els teus suggeriments. O envies un missatget, inclús les fotos del cap de setmana o del teu nou cotxe o del teu nou amor, o pots fer que, en el mateix instant, tota la teua llista de correu veja com de bonics i blaus té els ulls el teu nou nebot. Pareix inclús més difícil que algú no s’assabente d’alguna cosa. Centenars de publicacions gratuïtes (te les fiquen davall el braç encara que no vullgues), emissores de ràdio, canals de televisió, milers de mails solidaris… És molt difícil que aconseguisques aparentar no assabentar-te d’alguna cosa, però és molt més difícil que realment no t’assabentes. Però, el verdaderament ardu és que algú no s’assabente del que tu vols que s’assabente. Això és, hui per hui, pràcticament impossible. Llevat que no te n’hages adonat i sigues un nàufrag i des de la teua illa siga molt difícil enviar cap senyal, perquè no entren ni ixen vaixells mai (ni tenen interés a entrar ni a eixir), ni avions, ni res…
Començava a preocupar-se, ell no era un nàufrag! Però que favada, un nàufrag. Per a ser un nàufrag cal vindre d’alguna part, no? I en alguna cosa no? Un vaixell, un avió, què sé jo, aterrar en algun lloc. I els seus amics tampoc! Això, tot el barri seria nàufrag… de sobte els va imaginar a tots en la platja, amb els ulls fixos en l’horitzó, assentats en la vora amb una enorme botella
Quan va despertar, l’excavadora encara estava allí.
Amparo Carbonell Tatay
El dia 3 d’octubre, mentre la Lluna eclipsava al Sol, Rosa Mª Mora Petit, Charlotte Lanselle, Anna Ruiz Sospedra, Elizabeth Enguidanos Gomez, Jose Juan Forcada Alborch, Gema Arranz Prieto, Lucila Corro Alvarado, Mª Luisa Benlloch Merchan, Dolores Furió, Natalia Rubio i Amparo Carbonell van dissenyar, van tallar, van soldar, van unflar i van llançar al mar una botella de 10 metres.
Connectar-se… Pareix tan fàcil, veritat?, fas “click” i ja. Marques uns quants números i algú, atentament, esta disposat a escoltar els teus suggeriments. O envies un missatget, inclús les fotos del cap de setmana o del teu nou cotxe o del teu nou amor, o pots fer que, en el mateix instant, tota la teua llista de correu veja com de bonics i blaus té els ulls el teu nou nebot. Pareix inclús més difícil que algú no s’assabente d’alguna cosa. Centenars de publicacions gratuïtes (te les fiquen davall el braç encara que no vullgues), emissores de ràdio, canals de televisió, milers de mails solidaris… És molt difícil que aconseguisques aparentar no assabentar-te d’alguna cosa, però és molt més difícil que realment no t’assabentes. Però, el verdaderament ardu és que algú no s’assabente del que tu vols que s’assabente. Això és, hui per hui, pràcticament impossible. Llevat que no te n’hages adonat i sigues un nàufrag i des de la teua illa siga molt difícil enviar cap senyal, perquè no entren ni ixen vaixells mai (ni tenen interés a entrar ni a eixir), ni avions, ni res…
Començava a preocupar-se, ell no era un nàufrag! Però que favada, un nàufrag. Per a ser un nàufrag cal vindre d’alguna part, no? I en alguna cosa no? Un vaixell, un avió, què sé jo, aterrar en algun lloc. I els seus amics tampoc! Això, tot el barri seria nàufrag… de sobte els va imaginar a tots en la platja, amb els ulls fixos en l’horitzó, assentats en la vora amb una enorme botella
Quan va despertar, l’excavadora encara estava allí.
Amparo Carbonell Tatay
El dia 3 d’octubre, mentre la Lluna eclipsava al Sol, Rosa Mª Mora Petit, Charlotte Lanselle, Anna Ruiz Sospedra, Elizabeth Enguidanos Gomez, Jose Juan Forcada Alborch, Gema Arranz Prieto, Lucila Corro Alvarado, Mª Luisa Benlloch Merchan, Dolores Furió, Natalia Rubio i Amparo Carbonell van dissenyar, van tallar, van soldar, van unflar i van llançar al mar una botella de 10 metres.
Leave a Comment