Memòria d’una vida. Portes Obertes 2008
MARÍA SUSANA GARCÍA RAMS, JOSÉ MANUEL CUENCA MOLINA. Un objecte, una còmoda, un passat i un present. A través de la intervenció sobre aquest objecte quotidià, el tocador, d’ús personal, íntim, en l’alcova, on la seva propietària, la meva àvia, guardava els seus secrets, les seves vivències, el seu dia a dia.
Ella ressorgeix i ens conta què va passar, qui era i que ens va llegar en el seu pas per aquest món, per aquest petit context, particular, essencial i amb aroma propi, El Cabanyal.MARÍA SUSANA GARCÍA RAMS
JOSÉ MANUEL CUENCA MOLINA
Un objecte, una còmoda, un passat i un present. A través de la intervenció sobre aquest objecte quotidià, el tocador, d’ús personal, íntim, en l’alcova, on la seva propietària, la meva àvia, guardava els seus secrets, les seves vivències, el seu dia a dia. Ella ressorgeix i ens conta què va passar, qui era i que ens va llegar en el seu pas per aquest món, per aquest petit context, particular, essencial i amb aroma propi, El Cabanyal.
El mantenir viu aquest objecte, amb la seva particularitat, ens torna a través dels seus records la nostra pròpia identitat de família, de transmissió matrilineal, d’herència, d’història.
L’acció sobre aquest element ha estat la d’actuar sobre el mateix sense distorsionar-lo, desglossant tan sols els seus elements interiors i recol·locant aquests de manera escenogràfica i teatral com una nova obertura a la vida, mostrant el seu contingut i actuant en tot el seu volum, revelant també l’ocult, allò no manifest, l’esquena de l’objecte, permetent així visualitzar-lo en tot el seu perímetre: com una escultura, com un cos.
El mantenir viu aquest objecte, amb la seva particularitat, ens torna a través dels seus records la nostra pròpia identitat de família, de transmissió matrilineal, d’herència, d’història.
L’acció sobre aquest element ha estat la d’actuar sobre el mateix sense distorsionar-lo, desglossant tan sols els seus elements interiors i recol·locant aquests de manera escenogràfica i teatral com una nova obertura a la vida, mostrant el seu contingut i actuant en tot el seu volum, revelant també l’ocult, allò no manifest, l’esquena de l’objecte, permetent així visualitzar-lo en tot el seu perímetre: com una escultura, com un cos.
Leave a Comment