La Taula que Parla. 2001. Portes Obertes 2008

GEMA HOYAS, DOLORES FURIÓI SILVANA ANDRÉS. Audioinstal·lació [Taula redona de fusta blanca 90 x 70 x 90 cm., 6 altaveus, 3 etapes de potència, 1 amplificador de so, 1 transformador de so, 1 transformador elèctric, reproductors de CD, 3 CD audio, diverses cadires, tauler d’escacs amb 3 peces (Reina i Torres)].

La ciutat actual està essent definida per plans urbanístics guiats per l’afany de lucre i sustentats per l’especulació. Aquesta realitat posa en perill barris sencers en una dinàmica d’anulació de la identitat pròpia. S’observa un esforç constant per a imposar estils de vida que impossibiliten la comunicació i neguen tot el que té de plural.GEMA HOYAS,
DOLORES FURIÓ
I SILVANA ANDRÉS

Audioinstal·lació [Taula redona de fusta blanca 90 x 70 x 90 cm., 6 altaveus, 3 etapes de potència, 1 amplificador de so, 1 transformador de so, 1 transformador elèctric, reproductors de CD, 3 CD audio, diverses cadires, tauler d’escacs amb 3 peces (Reina i Torres)].

La ciutat actual està essent definida per plans urbanístics guiats per l’afany de lucre i sustentats per l’especulació. Aquesta realitat posa en perill barris sencers en una dinàmica d’anulació de la identitat pròpia. S’observa un esforç constant per a imposar estils de vida que impossibiliten la comunicació i neguen tot el que té de plural.

La veu dels col·lectius afectats es sempre múltiple. La participació ciutadana en la presa de decisions es fa especialment difícil quan el poder introdueix informacions manipulades, creant enfrontaments entre els membres de la comunitat. La conseqüència d’això és la incomunicació entre els afectats i la dispersió dels discursos.

El projecte sorgeix com a resposta al pla urbanístic que s’intenta dur a terme al barri marítim de València “Cabanyal-Canyamelar”. Aquest pla contempla la prolongació d’una gran avinguda que destrueix 1.651 habitatges, atenta contra el patrimoni històric i divideix en dos el barri, modificat els costums i les formes de relació social.

El nostre treball en aquest context consisteix en una audioinstal·lació en la qual es confronten les opinions manifestades pels habitants del barri, donant veu als diversos col·lectius amb criteris afins i contraris.

La instal·lació sonora està formada per una taula redona de fusta – objecte del context quotidià de la casa -amb sis altaveus incrustats en la base. Els altaveus estan connectats a tres reproductors de CD. El so estèreo ens ha permès treballar amb dos canals per font, de manera que es reprodueixen sis declaracions simultàniament. Al centre de la taula, un moviment congelat d’escacs evoca en l’espectador la idea de estratègia: la qual juga el discurs del poder públic enfront de les veus ciutadanes.

El solapament de les declaracions per superposició unes vegades, per mitjà del silenci unes altres, creen al voltant de la taula un fòrum de debat que invita a abandonar l’actitud d’espectador passiu i recuperar la de ciutadà actiu.

L’espai que contextualitza l’obra és una terrassa del propi barri de El Cabanyal. La casa (espai privat) es converteix en espai públic de trobada i de confrontació amb la “realitat” concreta d’allò que és “social”.

Aquesta instal·lació sonora proposa una reflexió sobre les formes d’habitar la ciutat i dels llocs des d’on es generen els discursos. Una situació que compromet a la persona a abandonar la indiferència.

La veu dels col·lectius afectats es sempre múltiple. La participació ciutadana en la presa de decisions es fa especialment difícil quan el poder introdueix informacions manipulades, creant enfrontaments entre els membres de la comunitat. La conseqüència d’això és la incomunicació entre els afectats i la dispersió dels discursos.

El projecte sorgeix com a resposta al pla urbanístic que s’intenta dur a terme al barri marítim de València “Cabanyal-Canyamelar”. Aquest pla contempla la prolongació d’una gran avinguda que destrueix 1.651 habitatges, atenta contra el patrimoni històric i divideix en dos el barri, modificat els costums i les formes de relació social.

El nostre treball en aquest context consisteix en una audioinstal·lació en la qual es confronten les opinions manifestades pels habitants del barri, donant veu als diversos col·lectius amb criteris afins i contraris.

La instal·lació sonora està formada per una taula redona de fusta – objecte del context quotidià de la casa -amb sis altaveus incrustats en la base. Els altaveus estan connectats a tres reproductors de CD. El so estèreo ens ha permès treballar amb dos canals per font, de manera que es reprodueixen sis declaracions simultàniament. Al centre de la taula, un moviment congelat d’escacs evoca en l’espectador la idea de estratègia: la qual juga el discurs del poder públic enfront de les veus ciutadanes.

El solapament de les declaracions per superposició unes vegades, per mitjà del silenci unes altres, creen al voltant de la taula un fòrum de debat que invita a abandonar l’actitud d’espectador passiu i recuperar la de ciutadà actiu.

L’espai que contextualitza l’obra és una terrassa del propi barri de El Cabanyal. La casa (espai privat) es converteix en espai públic de trobada i de confrontació amb la “realitat” concreta d’allò que és “social”.

Aquesta instal·lació sonora proposa una reflexió sobre les formes d’habitar la ciutat i dels llocs des d’on es generen els discursos. Una situació que compromet a la persona a abandonar la indiferència.