Història d’una casa. Portes Obertes 2008
MARIBEL DOMENECH. LES GERMANES MARTÍ. HISTÒRIA DE TRES VIDES, HISTÒRIA D’UNA CASA. 1908-2008. La instal·lació fa referència a la simbiosi existent entre la casa i qui l’habita. Segons Bachelard Sense ella, l’home seria un ésser dispers. El sosté a través de les tempestes del cel i de les tempestes de la vida. És cos i ànima. És el primer món de l’ésser humà. Eixe és el cas de les germanes Martí.
Casa i germanes han envellit juntes. Sa casa fou construïda en 1908 pels seus pares aquest any fa 100 anys i les germanes nasqueren, cresqueren, es casaren i tingueren fills en ella. Els seus murs enclouen la seua memòria personal, la seua vida, els seus desitjos, els seus anhels i evidencien el conjunt dels seus costums.MARIBEL DOMENECH
LES GERMANES MARTÍ. HISTÒRIA DE TRES VIDES, HISTÒRIA D’UNA CASA. 1908-2008
La instal·lació fa referència a la simbiosi existent entre la casa i qui l’habita. Segons Bachelard Sense ella, l’home seria un ésser dispers. El sosté a través de les tempestes del cel i de les tempestes de la vida. És cos i ànima. És el primer món de l’ésser humà. Eixe és el cas de les germanes Martí. Casa i germanes han envellit juntes. Sa casa fou construïda en 1908 pels seus pares aquest any fa 100 anys i les germanes nasqueren, cresqueren, es casaren i tingueren fills en ella. Els seus murs enclouen la seua memòria personal, la seua vida, els seus desitjos, els seus anhels i evidencien el conjunt dels seus costums.
Les tres germanes han lluitat i resistit pel seu barri amb convicció. Pensen com Víctor Hugo que Res no és més funest i més empetitidor que les grans demolicions. Qui tira a terrl sa casa, tira a terra la seua família; qui tira a terra la seua ciutat, tira a terra la seua pàtria; qui tira a terra la seua llar destrueix el seu nom. El vell honor és qui està en aquestes pedres. Totes aquestes ruïnes menyspreades són ruïnes il·lustres; parlen, tenen veu; testimonien allò que feren els nostres pares.
L’obra fa referència al teixit emocional i afectiu que es crea entre la casa i les seues habitacions, vol expressar l’amor, la vitalitat, el compromís, la riquesa que han sabut crear les tres i el seu exemplar llegat resistint pel Cabanyal.
Les tres germanes han lluitat i resistit pel seu barri amb convicció. Pensen com Víctor Hugo que Res no és més funest i més empetitidor que les grans demolicions. Qui tira a terrl sa casa, tira a terra la seua família; qui tira a terra la seua ciutat, tira a terra la seua pàtria; qui tira a terra la seua llar destrueix el seu nom. El vell honor és qui està en aquestes pedres. Totes aquestes ruïnes menyspreades són ruïnes il·lustres; parlen, tenen veu; testimonien allò que feren els nostres pares.
L’obra fa referència al teixit emocional i afectiu que es crea entre la casa i les seues habitacions, vol expressar l’amor, la vitalitat, el compromís, la riquesa que han sabut crear les tres i el seu exemplar llegat resistint pel Cabanyal.
Leave a Comment