Desprotegit el patrimoni, menyspreada la ciutadania (i a l´inrevés)
JOSEP M. SANCHO – Arquitecte
No em fa cap gràcia remetre-vos, esforçats lectors i lectores, a un article publicat fa gairebé un any (“Indi-gestions patrimonials”, 07-12-03) i actualment consultable a la pàgina www.terracritica.org, però vistes les lloances d´una ajustada majoria dels jutges, amb el president de la Sala Contenciós-Administrativa, José Díaz al front, sobre la controvertida Avinguda de Barberà a la Mar pel Cabanyal, sembla que em vaig quedar curt en aquella ocasió i no és cas de repetir-me ara.
La ciutadania que s´oposa activament contra aquest projecte i, cal dir-ho, també els arquitectes i urbanistes especialitzats en matèria de patrimoni escrupolosos en fer una lectura sense equívocs de l´esperit i la lletra de la legislació protectora, ens hem quedat bocabadats pel pronunciament judicial. Els precedents de jurisprudència i les cauteles de paralització fetes per l´alt tribunal valencià, no permetien albirar que a l´hora de la veritat, decidís avançar de bon tros i per la banda lliberal, al mateix Consell, que conscient de la seua arriscada laxitud sobre el compliment de la Llei, estava teixint la xarxa salvadora d´una modificació.JOSEP M. SANCHO – Arquitecte
No em fa cap gràcia remetre-vos, esforçats lectors i lectores, a un article publicat fa gairebé un any (“Indi-gestions patrimonials”, 07-12-03) i actualment consultable a la pàgina www.terracritica.org, però vistes les lloances d´una ajustada majoria dels jutges, amb el president de la Sala Contenciós-Administrativa, José Díaz al front, sobre la controvertida Avinguda de Barberà a la Mar pel Cabanyal, sembla que em vaig quedar curt en aquella ocasió i no és cas de repetir-me ara.
La ciutadania que s´oposa activament contra aquest projecte i, cal dir-ho, també els arquitectes i urbanistes especialitzats en matèria de patrimoni escrupolosos en fer una lectura sense equívocs de l´esperit i la lletra de la legislació protectora, ens hem quedat bocabadats pel pronunciament judicial. Els precedents de jurisprudència i les cauteles de paralització fetes per l´alt tribunal valencià, no permetien albirar que a l´hora de la veritat, decidís avançar de bon tros i per la banda lliberal, al mateix Consell, que conscient de la seua arriscada laxitud sobre el compliment de la Llei, estava teixint la xarxa salvadora d´una modificació.