Josep-Vicent Marqués Viviendas de Bastadas. Levante-emv. 02/04/2000
Viatjava en el tramvia número 2 ó el 12, de vegades en l’1, el de la Malva-Rosa de Manolo Vicent, de mon pare, emulant al Gimnàstic de la penya Agustinet i anys després de la meua col·laboració amb Antoni Sanchis contra el tifus de Vera o de Ramón Alcade, la Malva-Rosa de les lluites dels germans Martínez i les primeres comissions obreres. En realitat, no existia
Josep-Vicent Marqués Viviendas de Bastadas
Qui seria el senyor Bastadas, gran propietari de finques?, em preguntava jo de menut, mentre el vent em duia ja l’olor de la platja. Viatjava en el tramvia número 2 ó el 12, de vegades en l’1, el de la Malva-Rosa de Manolo Vicent, de mon pare, emulant al Gimnàstic de la penya Agustinet i anys després de la meua col·laboració amb Antoni Sanchis contra el tifus de Vera o de Ramón Alcade, la Malva-Rosa de les lluites dels germans Martínez i les primeres comissions obreres. En realitat, no existia camí de Las Arenas cap senyor Bastadas, sinó que jo sentia parlar de les viviendas davastadas, uns pocs blocs fets per l’obra de regions devastades, amb què el vencedor franquista havia beneficiat al Cabanyal després de bombardejar 600, sis-centes vivendes. Es inevitable recordar açò ara que sota el nom del republicà Blasco Ibáñez es volen tombar no ja sis-centes sino més de 1.200 vivendes, mil dues-centes, del Cabanyal-Canyamelar-Cap de França, un poble-barri viu, peculiar, mariner, artesà, honrat, botiguer, liberal, pietós però no clerical, nostre, humil però no humiliable. Ara que es pretén innecesàriament perllongar una avinguda que no han volgut fer durant dècades els de la classe social, families i mentalitats de donya Rita Barberà i el seu equip, on hi ha veterans de la destrossa del Saler. Es inevitable commoures amb el cap i entendre amb el cor i a l’inrevés i admirar-se davant la lluita de milers de veïnes i veïns i la vaga de fam que fan al Panterri tres d’ells, davant la proyectada destrucció de la Llotja del Peix, de la Marina Auxiliant o la plaça del metge Lorenzo de la Flor. Vaga fins que l’ajuntament accepte discutir públicament, després de dos anys, les seues raons. Torne a preguntarme qui, persona, grup financer, gegant, cabut o drac serà eixe Bastadas? ¿A qui aprofita aquesta inútil operació urbanística? ¿A qui aprofita aquesta nova pèrdua del nostre ja espoliat i minúscul patrimoni històric i cultural, aquesta deliberada degrada-ció, calúmnia i desvalorització del barri? ¿En nom de quin teòric polític, econòmic o frenopàtic es causa haches dolor a les persones majors que mereixen conservar cases i camins de compra quotidiana i amistat, als xiquets que encara poden jugar al carrer, als veïns que estimem el nostre Cabanyal? I si vostés, amables lectors, no entenen el valencià o no els importa aquesta evocació de la meua infància que no és, evidentment, la seua, pregunte: «¿Quién abastece o a quiénes abastecen los devastadores?».
Leave a Comment