Sal·lus Herrero i Gomar. Vaga de fam i J.-V. Marqués. Levante-emv. 01/04/2000
El dissabte, 25 de març, Paco López, Andrés Vaquero i Tino Villora iniciaren una vaga de fam al Parterre de València per a protestar davant l’intent de l’ajuntament d’aprovar el pla de prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez. L’escriptor Josep-Vicent Marqués xerrava amicalment enmig la plaça com si fos un sofista grec, mentre gaudia del sol i celebrava la sort de viure després d’una experiència radicalment dolorosa que l’ha canviat.
Vaga de fam i J.-V. Marqués. Sal·lus Herrero i Gomar.*
El dissabte, 25 de març, Paco López, Andrés Vaquero i Tino Villora iniciaren una vaga de fam al Parterre de València per a protestar davant l’intent de l’ajuntament d’aprovar el pla de prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez. Aquest projecte suposaria la destrucció d’una de les parts més importants del Cabanyal i el Canyamelar. Tot el veïnat de València estem invitats a participar en aquest acte reivindicatiu per tal d’obligar els responsables municipals a dialogar i iniciar un debat públic en el qual participen les persones afectades i els sectors socials que no entenen l’autoritarisme destructor d’un dels millors patrimonis culturals que hi ha al voltant de la ciutat de València. La vaga de fam ha sigut una decisió col·lectiva i una acció de resistència no violenta davant la possible destrucció del Cabanyal i el Canyamelar. El diumenge, 26 de març, feia un matí assolellat, el Parterre estava ple de flors obertes proclamant una primavera que s’obri a la vida i ens invita a la conversa i a l’alegria. L’escriptor Josep-Vicent Marqués xerrava amicalment enmig la plaça com si fos un sofista grec, mentre gaudia del sol i celebrava la sort de viure després d’una experiència radicalment dolorosa que l’ha canviat. Està molt prim, encara conserva la faç una mica emblanquinada per la seua estada als hospitals dels darrers temps, pesa quasi la meitat que abans, du la barba retallada, els pantalons i les samarretes li vénen grans i li donen un aire d’intel·lectual rodamons semblant a l’autor de Rayuela. Em fa la impressió que, d’aquest viatge, ha tornat més savi, més bo i més optimista que abans. Parla de projectes polítics, intel·lectuals i periodístics com si fos un adolescent. Em comptà algunes anècdotes sobre les dificultats lingüístiques a l’àmbit de l’hospital; sobre el malson d’una infermera que, de broma, per un moment pensà que havia sigut formada en Auschwitz; sobre la generositat i la cura d’Alfons Cervera i de l’equip de direcció del Levante- EMV durant la llarga malaltia que ha passat, sobre els polítics que ha saludat darrerament, sobre el teatre i la seua passió per les falles i sobre el seu fill i la seua filla, sobre el goig… (*)Membre d’Els Verds del País Valencià.
Leave a Comment