Vicente Álvarez. El CVC i l’urbanisme. Levante-emv. 20/12/1998
Elaborat el dictamen sobre la llengua, el Consell Valencià de Cultura (CVC) ha représ la seua activitat dirime normal; temes que es mantenien aparcats són objecte de consideració, d’altres nous estan en l’agenda de les comissions. La nostra institució ha vist el seu paper consultiu revalidat amb l’entrada en vigor de la nova llei de patrimoni cultural valencià, al fixar-se al seu article setè el caràcter d’entitat consultivapreceptiva en matèria patrimonial. Doncs bé, a hores d’ara, tenim alguns temes a abordar;cal, però, definir clarament quin és el nostre paper, …
El Consell Valencià de Cultura i l’urbanismeVICENT ÀLVAREZ
Elaborat el dictamen sobre la llengua, el Consell Valencià de Cultura (CVC) ha représ la seua activitat dirime normal; temes que es mantenien aparcats són objecte de consideració, d’altres nous estan en l’agenda de les comissions.
La nostra institució ha vist el seu paper consultiu revalidat amb l’entrada en vigor de la nova llei de patrimoni cultural valencià, al fixar-se al seu article setè el caràcter d’entitat consultivapreceptiva en matèria patrimonial. Doncs bé, a hores d’ara, tenim alguns temes a abordar;cal, però, definir clarament quin és el nostre paper, puix algunes de les qüestions pendents venen
estant polèmiques a nivell ciutadà. Citaré alguns exemples: el cas del Palau de Congresos a Alacant, el del Pouet de Campanari el del Cabanyal.
Una entitat tal com és el CVC no pot sustraure’s a informar sobre temes com els esmentats, donada la seua relació amb la conservació del nostre patrimoni històric o cultural, i més si la seua intervenció h esta demanada en termes correctes. En anteriors ocasions esta entitat ha informat sobre qüestions polèmiques, Arxiu de la Coronad’Aragó, les Torres del Botànic, el Convent de la Trinitat, l’edifici universitàri al Botànic, el zoo i altres.
Des de la mateixa perspectiva d’independència de criteri, d’estudi i conclusions constructives —no vol dir-se acrítica si cal— podem treballar. L’exemple del cas del convent de la Trinitatresulta satisfactori al haver aconseguit un canvi envers decisions municipals, el qual, com s’ha vist, ha implicat la recuperació de l’entorn del convent gòtic més notable de la ciutat de València. Des de la mateixa perspectiva d’independència de criteri, d’estudi i conclusions constructives —no vol dir-se acrítica si cal— podem treballar. L’exemple del cas del convent de la Trinitat resulta satisfactori al haver aconseguit un canvi envers decisions municipals, el qual, com s’ha vist, ha implicat la recuperació de l’entorn del convent gòtic més notable de la ciutat de València.
El cas del Pouet ve arrossegant- se des de fa un any, el dictamenlingüístic va aturar l’estudi del tema; durant el temps transcorregut, els plans de demolició i urbanització tiraren endavant, avui ens trobem aleshores amb uns fets ja consumats isobre els quals fins i tot hi ha actuacions judicials. Davant d’eixe estat de coses, podem seguir dos criteris, o quedar-nos tal com estem, amb una declaració genèrica, com es va fer al mes de juliol, o reprendre el tema amb realisme, que és el que he plantejat: estudiar els plans municipals respecte al que ha quedat, demanar i verificar una real protecció de les alqueries i molins i adoptar mesures jurídiques i d’ús d’allò que les immobiliàries han respectat. De moment, disposem d’un informe elaborat pel served’assessorament urbanístic de l’Ajuntament de València segons el qual hi ha plans respecte a l’alqueria del Xurro, la de Barberà, la de Benlloch, la de Ricós, actuacions en la trama de l’antic camí del Pouet; de les altres alqueries, la de Colom es va a enderrocar, mantenint la del Raic i del Rei, aquesta darrera està dins del parc de capçalera.
No s’ens diu res de les raons que portaren a enderrocar la resta d’immobles. Sembla que els urbanitzadors així ho van decidir.
La visita que he fet aquestos dies i de la qual he aportat al CVC un testimoni fotogràfic es desoladora. Segons l’informe municipal al que es diu: «Se mantiene íntegramente el núcleo del Pouet que recae en el parque, el cual dará entrada a un recorrido histórico cultural que discurre por la margen derecha del lago, conectando los antiguos molinos y la huerta existente. Este sector del parque de cabecera ofrece al visitante la posibilidad de recorrer física y culturalmente el paisaje tradicional valenciano de la huerta y del agua. Se recuperan y restauran las antiguas alquerías y molinos, recreando el paisaje con sus calles y pequeños espacios rurales, completándose con las construcciones necesarias que sirvan para dar a conocer a las nuevas generaciones las antiguas tradiciones populares.» I jo em pregunte si serà això.
En quant al tema del Cabanyal, o siga, el projecte de prolongació de Blasco Ibáñez, tenim una visita pendent i comptem amb opinions i informes que anem a estudiar, estem en condicions de poder emetre una opinió fonamentada, un dictamen tanmateix, sense trobarnos amb fets ja consumats i ahí la nostra intervenció no pot estar sotmesa a a prioris ni a condicionaments externs al camp de la defensa del patrimoni; altresinstàncies deuran prendre decisions i actuar; nosaltres tenim altra funció. Certament, caldrà escoltar i llegir. La corporació municipal afectada, la del cap i casal, podrà argumentar i documentar, eixa serà la seua responsabilitat.
En els dos casos que he comentat, anem a seguir dictaminant amb seny i deguem fer-ho amb independència. Conservar i defensar el patrimoni és, al meu entendre, el que ens deu guiar, això resulta obvi.
* Membre del CVC.
Leave a Comment